Mart i nit

Ja és una hora d'aquelles mig tard mig d'hora.

esforços per la coherència, però no se me n'escapa ni una. Mai se m'escapa res.

Mig missatges en codi, mig carretera i mitja nit sota el braç.
Un escafandre de mentida.

Cap aigua,  cap prat verdíssim d'ulls negres.

I un rierol inquiet teixint endins un mar de mart i de nit..

Demà serà dilunes i jo el viuré amb més llum que sempre, amb més taronja que l'esbufec sonor de cada dutxa. Un doll.. aaaaaaaaaaargh! niiiiiit

M'adormo en semipau avui diumenge...

Una sageta fulminant, la mort als dits. Em replego pells endins.

...ahir no hi havia rodes.

Em marejo i vomito.

Un excés de còlera, la supèrbia, l'angoixa i un dit als llavis que em demana pausa. Avui tinc ulls de núvol i peso gotes, i maragdes.

Accelero mots, mans i mirades. Dubto dubtes.
Els quaderns miraven fixament des de l'ombra i jo procurava ajeure'm als llençols d'un hivern verd taronja.

glop de tarda

El foc m'atiava encara més a renéixer,
i he bufat cendres que ara em colguen.

No tinc dins ni fora, sols un clot on raure.

Petit somrís de comisura.
Ulls brillants d'amor, quina pau i quina guerra.

Els dies es faran prodigi i em menjaré pauses i llavis a dosis lentes, fins a morir-me.
Una nova tardor, com de coure, com de tendresa i nit i fulla. Els peus colgats pel tremolor implacable del fred, de tanta nit taronja,

foc antic que cuso maldestre a cada plec de pell.

la consistència dels buits

El vent deixa un record de beure, una estela escassa, una ombra... cullo flors a les arcades de les places maragdes i callo més vent encara.
Alcohol descolorit, miratge antic, certesa absoluta del que fou. Hipnòsi potser encara.

Em bec el silenci a litres, a aires cúbics.

Una por a les escombraries, no hi ha cicle, no hi ha cicle ara, només potser una angoixa tènue, insistent.
un petit temor dins dels ulls... la imatge d'aquell ourobus monstruós, i enorme, la tornada, la serp vermella que m'indunda els porus d'una podridura aspre i sempre bruta.

Un regalim galta avall, pell avall, dits avall.

Els cicle és que no hi ha cicle, el cercle no encaixa enlloc, només en perdura l'ombra, un buit compacte i dur. Un buit corbat que pinto per dins de blau taronja i verd metàl·lic.