"El meu espòs, el nostre pare, el nostre avi...
ha viscut una vida plena,
satisfet de l'àmplia família,
ha gaudit de la tècnica i de la música,
ha estat sempre creatiu i crític,
i ens ha estimat i s'ha fet estimar."



Gràcies per l'exemple avi.

L'adéu al cafè

Aquell cafè dolç, un expresso intens, dur i apretat, compacte i sòlid. De matins rutinaris i dolços i intensos. Enganxós, desnatat i amb sacarina.

...mig cafè en dirien alguns. Un cafè de mitja tarda i migdiada plàcida. D'hores plàcides. De barnús. D'un dissabte. D'un dimecres.

I tots els altres cafès més o menys espessos, més o menys meus o teus, omplien la resta. Algun cafè fins i tot el pintava. Res igual.

Ara exprimeixo marcilla de màquina amb aquella màquina, la blanca i vermella també minimoka, que també s'encalla però que no deixa aquell regust dolç, d'un expresso intens, dur i apretat, compacte i sòlid. De matins rutinaris i dolços i intensos.

No existeix ja el cafè, el cafè amb llet banyera, en got o tassa.

Ha deixat d'existir el cafè, i crec que abandonaré tots els succedanis.

Una persiana abaixada de algun local de  la ciutat per el blanc diria que és de la penúltima cantonada de la rambla, al costat de la botiga d'ulleres...

Una persiana abaixada on insistentment s'hi ombren fulles d'un plataner adormit de la mateixa vorera...

Una persiana abaixada amb linies horitzontals rectes i uniformes...

Una persiana abaixada tacada...

Una persiana abaixada...

Em demano a mi

Esberlo aigües

Sec així mig pacient, mig doctora. A la vora de la pluja, un te calent de grumolls sorrencs. Un terròs, dos terrossos d'un sucre massa moreno per prendre sola. La tempesta m'esquinça la pell, molt a poc a poc, fins i tot amb tendresa. I jo em diluvio endins, en una tassa d'absència, de tanta taronja i tant poca canyella.

Ara fa quatre anys. Una passejada de turó a turó, un vespre al cine, la sorra humida, el mar gelat als peus, chillida, una càmera analògica, atraccions antigues, cafè calent de matí, pizzeria subterrània, el verd del mar i un amor inconfessable.

Els amics de les arts - 4-3-3 - ACORDS

4-3-3 - Els Amics de les Arts

Amb un bon onze inicial vull guanyar tres punts de glòria              Mim DO

Per la porta principal entrar als annals de la història.                    SOL SI

I és que en temes de lligar bé que es pot perdre una lliga

si no està tot estudiat si la tàctica fa figa

De porter per parar els gols em posaré una cuirassa

per si d’entre naps i cols va i m’enduc una carbassa.

I una de defensa de quatre amb centrals ben contundents

la prudència i la paciència imperant en tot moment.

Si les coses van maldades penso plantar l’autobús,                         Lam RE Sim Lam DO

quatre frases mal comptades i que passin els minuts.                    DO SI

Olelé, olalà, un shawarma amb tu és el millor que hi ha               Mim DO SOL SI

Olelé, olalà, siusplau poco picante que no ho puc suportar.                       Mim DO SOL SI

I em reservo a la banqueta un parell de melodrames,                   Mim DO

fan a l’esquerra i la dreta, són els típics trencacames.                   SOL SI

I de quatre caixa o faixa, un accent agironat,

donaran joc les “V” baixes que m’esforço a remarcar.

I deixant-se caure a l’esquerra, pivot recuperador

Fixo la mirada a terra si la cosa va a pitjor.

De mitja punta fent boia, una cita intertextual,

Diré: “m’agrada en Paul Auster, és boníssim, tal i qual”.

I tota l’artilleria la concentraré al davant,                                      Lam RE Sim Lam DO

a l’esquerra el Martin Códax evitant de marcar l’Orsai.                DO SI

Olelé, olalà, un shawarma amb tu és el millor que hi ha               Mim DO SOL SI

Olelé, olalà, per anar a fer amb tu una copa em vull classificar.   Mim DO SOL SI

Doncs també et deixaré caure que allà a Sant Miquel del Fai        Mim DO

tinc caseta i que les taure i els aquari encaixem guai.                   SOL SI

I de carrilers per banda, somriures adolescents,

tant repetits, tant estudiats, tant entrenats digitalment.

I amb la meva gran jugada, quatre notes a unissò,

et faig cometre una falta, dius: “adoro els cantautors”.

Davanter centre amb olfacte, hi ha una arrencada explosiva,

Rematant centrada exacte si és que la centrada arriba...

-Nena, saps que tinc un grup? Toco a Els Amics de les Arts.                                                                            Mim

-Què?

-Els Amics de les Arts.

-Un grup de què?

-Música.

-Ah.

-Sí, de música.

-És que jo el rock català...no..

-No...?

-No...?

-No bueno és que...

-Que què?

-Que no és ben bé... no saps aquella que diu “ho sento mooolt”?

-Com?

-No res, tranquil·la, et porto a casa?

Olelé, olalà, un shawarma amb tu és el millor que hi ha               Mim DO SOL SI

Olelé, olalà, demà hi ha la repesca i ho provarem d’arreglar.

Olelé, olalà, un shawarma amb tu és el millor que hi ha

Olelé, olalà, demà hi ha la repesca i ho provarem d’arreglar.