Allò que deixa el vent és, si t'hi pares a pensar, el record que persisteix de les coses. Allò que el vent no s'endugué, allò que perdura, allò que queda, allò que mai m'abandona, allò que carrego, com un remolc, per sempre. Sovint el vent m'ha deixat coses boniques, i l'altre sovint no. El vent deixa abraçades i deixa estigmes. Petons i lloses. Tot m'ha fet qui sóc.


En fi...


Allò que deixa el vent comença a pesar-me. No és que oblidi, és que cal estrenar cabàs de records de tan en tan. Ara és el moment. Començaré a existir i a emmagatzemar en alguna altra banda. Amb ulls nous.


Allò que deixa el vent seguirà acumulant, potser, alguna cançó d'èxit, d'aquestes a les que m'afanyo a treure'ls els acords. I poca cosa més. 


Allò que deixa el vent queda com un pou de vida. Hi ha molt de dolor i de dubte. I un amor profund, que m'ha costat tan de comprendre.

Alenada dolça,

a tots els sentits possibles

ets una carícia.

Davant el dolor dels altres.

"A la vida moderna sembla normal apartar-se de les imatges que simplement ens provoquen malestar." "Què se sap de la guerra si no s'ha passat per aquesta tràgica experiència? Quina capacitat tenen les imatges per mostrar l'autèntic dolor que provoca un conflicte? Com responem al constant i creixent cabal de informació sobre l'agonia de la guerra?" "Hem de permetre que les imatges atroces es persegueixin perquè el patiment provocat per un conflicte armat és infinitament pitjor del que cap imatge pugui mostrar mai." "La imatge fotogràfica no pot ser la mera transparència del que ha succeït. Sempre serà la imatge que va triar algú; fotografiar és enquadrar i enquadrar és excloure." "Malgrat tot la càmera és l'ull de la història." "Actualment el coneixement de la guerra entre la gent que no l'ha viscut és producte sobretot de l'impacte d'aquestes imatges." "Malauradament part de la societat ha acabat per acostumar-se a digerir una bona dosi diària d'aquestes imatges, s'ha insensibilitzat davant l'horror i ha perdut la seva capacitat de rebel·lar-se." "Sovint s'acusa els mitjans de comunicació d'afegir dramatisme a aquests tràgics esdeveniments." "Ara resulta que ens indignem per la difusió de fotografies -d'aquelles que podríem qualificar com a dures i desagradables però reals com la mateixa guerra- quan en realitat hauríem d'indignar-nos per la nostra passivitat, que permet que els responsables d'aquestes atrocitats continuïn actuant impunement." "Caldrien milers d'imatges, milers de xiscles esgarrifosos i pudors insuportables, per fer-nos una idea de què suposa viure una guerra. Potser així començaríem a odiar-la i a desterrar-la del món." "No podem imaginar com n'és d'espantosa i aterradora la guerra, ni com es converteix en normalitat. No podem entendre-ho, ni tan sols imaginar-ho."

Susan Sontag, Davant el dolor dels altres. Barcelona: Proa, 2003.