dimecres, 25 de novembre de 2009


Una sageta fulminant, la mort als dits. Em replego pells endins.

...ahir no hi havia rodes.

Em marejo i vomito.

Un excés de còlera, la supèrbia, l'angoixa i un dit als llavis que em demana pausa. Avui tinc ulls de núvol i peso gotes, i maragdes.

Accelero mots, mans i mirades. Dubto dubtes.
Els quaderns miraven fixament des de l'ombra i jo procurava ajeure'm als llençols d'un hivern verd taronja.

1 comentari:

  1. Hola Ju,
    Espero que mica a mica aquests núvols de tempesta que pesen gotes, el vent se'ls vagi enduent i brillin amb la força del sol d'estiu.
    Merci per la teva visita al bloc, ja saps que hi ets molt benvinguda.
    Una salutació,
    Nits.

    ResponElimina