dilluns, 23 de novembre de 2009

la consistència dels buits


El vent deixa un record de beure, una estela escassa, una ombra... cullo flors a les arcades de les places maragdes i callo més vent encara.
Alcohol descolorit, miratge antic, certesa absoluta del que fou. Hipnòsi potser encara.

Em bec el silenci a litres, a aires cúbics.

Una por a les escombraries, no hi ha cicle, no hi ha cicle ara, només potser una angoixa tènue, insistent.
un petit temor dins dels ulls... la imatge d'aquell ourobus monstruós, i enorme, la tornada, la serp vermella que m'indunda els porus d'una podridura aspre i sempre bruta.

Un regalim galta avall, pell avall, dits avall.

Els cicle és que no hi ha cicle, el cercle no encaixa enlloc, només en perdura l'ombra, un buit compacte i dur. Un buit corbat que pinto per dins de blau taronja i verd metàl·lic.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada