diumenge, 29 de novembre de 2009

Mart i nit

Ja és una hora d'aquelles mig tard mig d'hora.


esforços per la coherència, però no se me n'escapa ni una. Mai se m'escapa res.

Mig missatges en codi, mig carretera i mitja nit sota el braç.
Un escafandre de mentida.

Cap aigua,  cap prat verdíssim d'ulls negres.

I un rierol inquiet teixint endins un mar de mart i de nit..

Demà serà dilunes i jo el viuré amb més llum que sempre, amb més taronja que l'esbufec sonor de cada dutxa. Un doll.. aaaaaaaaaaargh! niiiiiit

M'adormo en semipau avui diumenge...

1 comentari:

  1. Júlia! Acabo de passejar una estona pel teu bloc i tu també m’has sorprès, no sabia que escrivissis poesia... m’han agradat els "versos pintats" de Foix, i aquest prat verdíssim d'ulls negres, inquietant, bell i fosc.
    Et vaig llegint, petons!

    ResponElimina