Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris estiu. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris estiu. Mostrar tots els missatges

dilluns, 22 d’agost del 2011

Allò que deixa el vent és, si t'hi pares a pensar, el record que persisteix de les coses. Allò que el vent no s'endugué, allò que perdura, allò que queda, allò que mai m'abandona, allò que carrego, com un remolc, per sempre. Sovint el vent m'ha deixat coses boniques, i l'altre sovint no. El vent deixa abraçades i deixa estigmes. Petons i lloses. Tot m'ha fet qui sóc.


En fi...


Allò que deixa el vent comença a pesar-me. No és que oblidi, és que cal estrenar cabàs de records de tan en tan. Ara és el moment. Començaré a existir i a emmagatzemar en alguna altra banda. Amb ulls nous.


Allò que deixa el vent seguirà acumulant, potser, alguna cançó d'èxit, d'aquestes a les que m'afanyo a treure'ls els acords. I poca cosa més. 


Allò que deixa el vent queda com un pou de vida. Hi ha molt de dolor i de dubte. I un amor profund, que m'ha costat tan de comprendre.

dimecres, 17 d’agost del 2011

Si contestessis.
Si pogués parlar un dia.
Mai és massa tard.


You make me crazy


Tardes interminables i vespres i nits,
de tensió, d'enyor.
De jerseis d'agost i tes de novembre.
Massa sofà i massa febre.


En aquestes hores m'endinso
en mons nous que seguiré de prop,
d'activisme i compromís.
De no acabar mai d'aprendre.

dimarts, 16 d’agost del 2011

Uns dies passen                                                                             A cau d'orella
més lentament que els altres.                                                        repetim les mateixes
Són fugacíssims                                                                             clares paraules.
aquells que em véns a veure;                                                        Torna la vida i torna
els altres mai no acaben.                                                               la dignitat, la força. (M.M.P)


Com l’assassí que torna al lloc del crim
havent perdut memòria i oblit
i en el llindar troba qui creia mort
i se’n fa esclau sense saber per què
i es torna gos, i li vetlla el casal
contra la mort, contra aquest lladre absent
que pot robar-li el preu del seu rescat:
així tornava jo al lloc de l’amor. (M.M.M)



Avui fa quatre anys
d'aquell estiu de Leman i Freddie,
de peus a l'aigua cristal·lina,
d'un plor espantat,
d'una crueltat innecessària.

Avui fa quatre anys mories
en una guerra de mesos,
i ningú entenia res i tothom es perdia
en aquella absència de fiblada,
que encara ens acompanya.

dilluns, 15 d’agost del 2011


Alenada dolça,
a tots els sentits possibles
ets una carícia.

diumenge, 14 d’agost del 2011




Una petitona
joia per imaginar-te,
ulls tancats, com balles.

dimecres, 10 d’agost del 2011

Olympia


A woman
who loves a woman
is forever young.

dimarts, 9 d’agost del 2011




L'amor: aquell espai
buit que puc omplir de lletres
desig i pintures.

dissabte, 6 d’agost del 2011

Olympia


Olympia apareix com un somni de tu que puc fer amb les mans.

No parar mai de crear-te, no parar mai. Per tota la vida. 

He fet tard,
...i aquesta és una llosa que em retrauré i em retrauran, sempre...

L'únic per aprendre del buit que deixes és el mateix buit, aquesta immensitat que regales per herència, per omplir-la de mots imatges. Omplo de tu les teles que et compartiria.

D'aquells de profunditats i d'astres, d'absoluts i d'entranyes. Fa patir la marea desbordant, el silenci corrosiu, el verí lentíssim. Fa dolor i fa vida i fa feliç. La mateixa absència que buida i omple. Quin premi tant gran saber que existeixes, saber que la vida m'ha deixat conèixer-te, i que per sempre seré una altra.

dimecres, 3 d’agost del 2011



Todo está en ti, porque ya nada existe
si no lo nombras tú sobre los sueños,
si no das existencia a un simple arpegio
de violines huyendo hacia el crepúsculo.
Porque ya nada soy si tú no habitas
entre nubes de páginas lluviosas,
y me regresas a Borges o a Ungaretti,
a escritores de luz sobre lo oscuro,
a poetas de labios y de beso;
porque si no es tu origen ya no es cierto
este todo que empieza sobre el aire
de algún libro olvidado y de la música,
que suena en los abismos de tu vida,
en el joven desierto de tu tacto.
En tu día infinito el sol ha muerto.
Todo está en el incierto de tus manos.




T'imagino els ulls
clucs, respirant el regal
de cordes i veu.

dilluns, 1 d’agost del 2011

Guitarra que et canta
A l'ampit de la finestra
La nit feta cançons.

diumenge, 31 de juliol del 2011




Wilde a Barcelona
lectures recomanades
i al nord una platja.

dissabte, 30 de juliol del 2011

Se'm desdibuixa  
per l'horitzó de pluja 
la teva imatge, 
però et mantinc ben viva 
als dits i a la memòria. 

dimecres, 27 de juliol del 2011

Era ahir però ha de ser avui per la cançó



Aquesta pluja que ho banya tot 
treu de ses coses s´olor del món. Aquesta pluja no té un hivern, només té un dia un poc xerec. Tothom té defectes, jo encara t´enyor. Ningú no és perfecte, ja no te faré pus cançons. I avui som dimecres, també som dijous, jo sempre com sempre. Demà pintaré amb ses mans es meu sol de jugueta que té un satèl·lit solar i un solàrium d´estrelles. Demà pintaré as cel ras un segon domicili, semiaquàtic i deshabitat perquè m´estic tranformant en un amfibi.

dilluns, 25 de juliol del 2011




La rue assourdissante autour de moi hurlait.
Longue, mince, en grand deuil, douleur majestueuse,
Une femme passa, d'une main fastueuse
Soulevant, balançant le feston et l'ourlet;

Agile et noble, avec sa jambe de statue.
Moi, je buvais, crispé comme un extravagant,
Dans son oeil, ciel livide où germe l'ouragan,
La douceur qui fascine et le plaisir qui tue.

Un éclair... puis la nuit! - fugitive beauté
Dont le regard m'a fait soudainement renaître,
Ne te verrai-je plus que dans l'éternité?

Ailleurs, bien loin d'ici! trop tard! jamais peut-être!
Car j'ignore où tu fuis, tu ne sais où je vais,
Ô toi que j'eusse aimée, ô toi qui le savais!

divendres, 22 de juliol del 2011



Deixaré enrere
divendres, ompliré nits
de cales i d'arbres.

dimarts, 28 de juny del 2011

Primeres rascades

Millor junts

dimarts, 21 de juny del 2011

JENNIFER - ELS CATARRES - ACORDS i LLETRA

Avui comença l'estiu i aquesta és segurament la cançó de l'estiu. Encara no hi havia els acords penjats. Són molt senzills, però tenen alguna cosa amagada, si algú sap acabar de concretar que ho digui i es millorarà.

Estrofa: FA DO DO DO (x6)

Jo que sóc més català que les anxoves de l’Escala o els galets de Nadal, 
jo que tinc una erecció quan pujo al Pedraforca o faig trekking per Montserrat, 
jo que voto Convergència I que tinc somnis eròtics amb en Jordi Pujol, 
jo que soc soci del Barça i no trago ni en pintura als Pericos de Sarrià, 
jo que penso que en Serrat sempre ha estat un traïdor, al meu cotxe només sona Lluïs Llach, 
jo que porto els Segadors com a politò del mòbil, la senyera al balcó. 

Pas:

Jo que sempre he defensat els productes de la terra,         FA SOL
ara me enamorat d’una “choni” de Castefa                         Lam SOL 

Tornada:

Ohhh Jenifer,em tunnejaré el cotxe per tu,                          FA DO Lam SOL 
ooohh Jenifer, anirem al Pont Aeri els dos junts,                 FA DO Lam SOL
i lluitarem pel nostre amor prohibit                                       FA DO Lam SOL
uooohh Jenifer.                                                                     FA SOL

Estrofa: FA DO DO DO (x6)

Jo que sóc més català, que el pi de les tres branques o que la guita de la Patum, 
jo que sóc un gran entès de la cobla i la sardana, i el mundillu casteller, 
jo que sempre m’he enganxat als serials de TV3 i als matins d’en Cuní, 
jo que sóc més radical que el partit Mohamed Jordi en campanya electoral, 
jo que sento devoció pel romesco i pels calçots, i el pa amb tomàquet sagrat, 
jo vull veure en Joel Joan actuant als Pastorets, dirigit per en Benet i Jornet. 

Pas:

Jo que sempre he defensat els productes de la terra,         FA SOL
ara me enamorat d’una “choni” de Castefa                         Lam SOL

Tornada:

Ohhh Jenifer,em tunnejaré el cotxe per tu,                          FA DO Lam SOL
ooohh Jenifer, anirem al Pont Aeri els dos junts,                 FA DO Lam SOL
i lluitarem pel nostre amor prohibit                                       FA DO Lam SOL
uooohh Jenifer.                                                                     FA SOL

Les ments estretes ens intenten parar els peus,                 FA DO
repetir la història de Julieta i Romeu,                                   Lam SOL
que no veuen que el temps ens donarà la raó?,                  FA DO
l’amor és superior a tota por, a tot rencor,                           Lam SOL
i ens diuen que tenim el cor dividit,                                       FA DO
entre l’amor i el país, la pàtria contra el dessig.                   Lam SOL
Però jo no veig res pas, jo només veig el conjunt,               FA DO
i no hi ha força humana que ens impedeixi estar junts.       Lam SOL

Tornada final:

Ohhh Jenifer,em tunnejaré el cotxe per tu,                          FA DO Lam SOL
ooohh Jenifer, anirem al Pont Aeri els dos junts,                 FA DO Lam SOL
i lluitarem pel nostre amor prohibit                                       FA DO Lam SOL
uooohh Jenifer.                                                                    
FA Fam DO