dilluns, 22 d’agost de 2011

Allò que deixa el vent és, si t'hi pares a pensar, el record que persisteix de les coses. Allò que el vent no s'endugué, allò que perdura, allò que queda, allò que mai m'abandona, allò que carrego, com un remolc, per sempre. Sovint el vent m'ha deixat coses boniques, i l'altre sovint no. El vent deixa abraçades i deixa estigmes. Petons i lloses. Tot m'ha fet qui sóc.


En fi...


Allò que deixa el vent comença a pesar-me. No és que oblidi, és que cal estrenar cabàs de records de tan en tan. Ara és el moment. Començaré a existir i a emmagatzemar en alguna altra banda. Amb ulls nous.


Allò que deixa el vent seguirà acumulant, potser, alguna cançó d'èxit, d'aquestes a les que m'afanyo a treure'ls els acords. I poca cosa més. 


Allò que deixa el vent queda com un pou de vida. Hi ha molt de dolor i de dubte. I un amor profund, que m'ha costat tan de comprendre.

4 comentaris:

  1. Ens diràs on tens el cabàs nou? Per aquí, amb ganes d'anar-te seguint mentre l'omples de paraules...

    ResponElimina
  2. greetings from usa!
    you have a great blog.
    you are welcomed to visit me
    http://blog.sina.com.cn/usstamps
    thank you.

    ResponElimina
  3. Hi there I located your blog by mistake when i was searching AOL for this subject, I must tell you your blog is definitely helpful I also like the design, its cool!
    visit and also follow my blog at http://www.gonationalinsurance.blogspot.com

    ResponElimina