dimarts, 16 d’agost del 2011

Uns dies passen                                                                             A cau d'orella
més lentament que els altres.                                                        repetim les mateixes
Són fugacíssims                                                                             clares paraules.
aquells que em véns a veure;                                                        Torna la vida i torna
els altres mai no acaben.                                                               la dignitat, la força. (M.M.P)


Com l’assassí que torna al lloc del crim
havent perdut memòria i oblit
i en el llindar troba qui creia mort
i se’n fa esclau sense saber per què
i es torna gos, i li vetlla el casal
contra la mort, contra aquest lladre absent
que pot robar-li el preu del seu rescat:
així tornava jo al lloc de l’amor. (M.M.M)



Avui fa quatre anys
d'aquell estiu de Leman i Freddie,
de peus a l'aigua cristal·lina,
d'un plor espantat,
d'una crueltat innecessària.

Avui fa quatre anys mories
en una guerra de mesos,
i ningú entenia res i tothom es perdia
en aquella absència de fiblada,
que encara ens acompanya.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada