He perdut lletres de Troia i al recordar-les
se m'encomanaven cada vegada més
el cabells encara daurats,
el coll, els canells, aquell riure
innocent, aquesta mirada
perversa i seductora
que se'm clava al fons de l'ull
i oblida mots per fer-se estrella.
I també un bri de núvol,
alè dolç que ara encomanes.
Et difumines una mica dins d'aquest aire,
tant dona, tant nena,
tant fina. T'imagino la mirada
perdent-se al resseguir-te
la línia de l'esquena
amb la punta d'un dit tremolós.
Plou i em rento de tu,
m'empapes de dits i mirades
esbiaixades,
m'empapes de tarda de tempesa
...com un animal,
t'imagino els mugrons
afusellant, madurs,
els meus ulls,
porucs de tanta dona.
Tinc por.
ResponEliminaJo hi ha dies que també, Ada... por i vida.
ResponElimina