Què li passa a aquest més de maig silvestre, a aquesta
primavera que em descarrila...
Els ulls tancats m'arrapen al món com una esgarrapada.
Quin sol
aigualit aquest migdia d'herba i confusió.
Aquestes mirades d'anàlisis desenfocat que rodegen l'ombra.
Que m'esgoto d'escepticisme, com cada nota del teu nom. I d'altres lletres encara més intenses també, d'una veu extrema, massa
inaccessible, d'una tendresa quasi casta.
I després
sempre torna la guerra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada