dilluns, 23 de maig de 2011


Què li passa a aquest més de maig silvestre, a aquesta primavera que em descarrila...

Els ulls tancats m'arrapen al món com una esgarrapada.

Quin sol aigualit aquest migdia d'herba i confusió.

Aquestes mirades d'anàlisis desenfocat que rodegen l'ombra.

Que m'esgoto d'escepticisme, com cada nota del teu nom. I d'altres lletres encara més intenses també, d'una veu extrema, massa inaccessible, d'una tendresa quasi casta.

I després sempre torna la guerra.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada