dimecres, 2 de desembre de 2009

Em trob amb mi tot sol i això em conforta

-Torna a ser desembre
...i jo porugament pinto amb colors brillants tots els pous curulls, que vessen de mots negres.






Jo tem la nit, però la nit m'emporta
Ert, pels verals, vora la mar sutjosa;
En llum morent la cobla es sent, confosa,
Em trob amb mi, tot sol, i això em conforta.
Negres carbons esbossen la mar morta,
L'escàs pujol i la rosta pinosa,
Però jo hi veig una selva frondosa,
I en erm desert imagín una porta.
La fosca nit m'aparenta pissarra
I, com l'infant, hi dibuix rares testes,
Un món novell i el feu que el desig narra.
Me'n meravell, i tem? oh nit que afines
Astres i seny!?.  La mar omples de vestes,
I una veu diu: «Plou sang a les codines».
J.V.Foix

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada