dilluns, 20 de juny de 2011

Un negre de núvol de parets i sostre,
habitació densa i fosca.
Un tou amarg, indigerible.
Tants amors m'assetgen,
aquell blau de mirada infinita,
tots els oceans que em despullaven,
una mel, França, Anglaterra i cales
de la costa brava. Fins i tot
Àfrica. I sóc onada cansada
d'anar i venir massa lluny de l'abisme.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada