dilluns, 20 de juny del 2011

Ara potser
una ploma antiga,
en concret segurament.
De tinta més sovint que negra,
blava. De traç aquós
que parlava tant sovint de tu de llum taronja.

Eres d'un blau captivador de nits,
d'una pau estranya,
d'un silenci intens i una remor
subtil que ofegava en museus i places.
Tenies tots els mots purs per tu,
enumerats com una llista interminable.

Tenies espirals i pàgines blanques
i la pell clara. Tanta llum
et jugava, i tot el que ha passat
hagueres sabut entendre-ho.

Passen els anys i el fimbreig de tu
m'inunda en poca tarda.
Altra vegada sóc en aquell portal de conte
allargant nits per no marxar-te.
Altra vegada recordo versos
de resseguir-te a flor de pell,
d'aquell alè finíssim que ens desxifrava l'espinada.

Recordo els teus oceans pacífics
en aquells moments d'hivern
com m'abraçaven i deduïen
batecs desacompassats per dintre.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada