dissabte, 11 de setembre de 2010

S'ha acabat de ser contrabandistes


El meu país és tan petit que quan el sol se'n va a dormir

mai no està prou segur d'haver-lo vist.
Diuen les velles sàvies que és per això que torna.
Potser sí que exageren, i tant se val!

És així com m'agrada a mi, no en sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré malalt d'amor pel meu país.

El meu país és tant petit que des de d'alt d'un campanar
sempre es pot veure el campanar veí.
Diuen que els poblets tenen por, tenen por de sentir-se sols,
tenen por de ser massa grans, tant se val!

És així com m'agrada a mi, 
no en sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré
malalt d'amor pel meu país.

El meu país és tant petit 
que sempre cap dintre del cor
si és que la vida et porta 
lluny d'aquí.
I ens fem contrabandistes,
mentre no descobreixin
detectors pels secrets del cor.
I és així!

És així com m'agrada a mi, no en sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré malalt d'amor pel meu país.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada