diumenge, 15 d’agost de 2010


Però hi ha més enllà.

...absolutament sempre.
I potser qui espera, i potser un Earl's Court com ahir i l'altre.

I torno a marxar i torno sempre. No hi ha límit, no hi ha mai treva.

On ets clatell daurat, cuines de livingroom...

fujo un cop més per reafirmar-me, i no poso ceba a enlloc, qui sap si uns ous remenats damunt d'una torrada, un suc de taronja

en algun matí dispers de nits de cafè de parís de leicester.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada