Però hi ha més enllà.
...absolutament sempre.
I potser qui espera, i potser un Earl's Court com ahir i l'altre.
I torno a marxar i torno sempre. No hi ha límit, no hi ha mai treva.
On ets clatell daurat, cuines de livingroom...
fujo un cop més per reafirmar-me, i no poso ceba a enlloc, qui sap si uns ous remenats damunt d'una torrada, un suc de taronja
en algun matí dispers de nits de cafè de parís de leicester.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada