Casa teva és allà on vulguis que sigui, allà on sentis. El vent tebi i gruixut d'aquí porta olor de sal de mar als matins i de prats humits i verds a les tardes. El parc amagat s'obre ciutat endins, tot com un regadiu d'artèries i venes, de focus també.
La casa pot ser Barons Court, es clar. Però potser també Warren, Drummond o algun pont penjat. La casa pot ser un piano més enmig del carrer, rient cançons inventades. O també oasi Beckenham o un est imaginari.
Casa teva també te la pots fer tu mateix, envoltada de Turners i Constables i viure en una Tate. Què importa el cartró si tinc cinquantamil patis de gespa i arbres centenaris?
Està bé, aquesta entrada...
ResponElimina