"El meu espòs, el nostre pare, el nostre avi...
ha viscut una vida plena,
satisfet de l'àmplia família,
ha gaudit de la tècnica i de la música,
ha estat sempre creatiu i crític,
i ens ha estimat i s'ha fet estimar."



Gràcies per l'exemple avi.

L'adéu al cafè

Aquell cafè dolç, un expresso intens, dur i apretat, compacte i sòlid. De matins rutinaris i dolços i intensos. Enganxós, desnatat i amb sacarina.

...mig cafè en dirien alguns. Un cafè de mitja tarda i migdiada plàcida. D'hores plàcides. De barnús. D'un dissabte. D'un dimecres.

I tots els altres cafès més o menys espessos, més o menys meus o teus, omplien la resta. Algun cafè fins i tot el pintava. Res igual.

Ara exprimeixo marcilla de màquina amb aquella màquina, la blanca i vermella també minimoka, que també s'encalla però que no deixa aquell regust dolç, d'un expresso intens, dur i apretat, compacte i sòlid. De matins rutinaris i dolços i intensos.

No existeix ja el cafè, el cafè amb llet banyera, en got o tassa.

Ha deixat d'existir el cafè, i crec que abandonaré tots els succedanis.

Una persiana abaixada de algun local de  la ciutat per el blanc diria que és de la penúltima cantonada de la rambla, al costat de la botiga d'ulleres...

Una persiana abaixada on insistentment s'hi ombren fulles d'un plataner adormit de la mateixa vorera...

Una persiana abaixada amb linies horitzontals rectes i uniformes...

Una persiana abaixada tacada...

Una persiana abaixada...

Em demano a mi