diumenge, 17 de gener de 2010

L'adéu al cafè


Aquell cafè dolç, un expresso intens, dur i apretat, compacte i sòlid. De matins rutinaris i dolços i intensos. Enganxós, desnatat i amb sacarina.

...mig cafè en dirien alguns. Un cafè de mitja tarda i migdiada plàcida. D'hores plàcides. De barnús. D'un dissabte. D'un dimecres.

I tots els altres cafès més o menys espessos, més o menys meus o teus, omplien la resta. Algun cafè fins i tot el pintava. Res igual.

Ara exprimeixo marcilla de màquina amb aquella màquina, la blanca i vermella també minimoka, que també s'encalla però que no deixa aquell regust dolç, d'un expresso intens, dur i apretat, compacte i sòlid. De matins rutinaris i dolços i intensos.

No existeix ja el cafè, el cafè amb llet banyera, en got o tassa.

Ha deixat d'existir el cafè, i crec que abandonaré tots els succedanis.

1 comentari:

  1. A mi pel matí m'agraden els cafès llargs, Americans, en diuen, d'aquells que mai s'acaben... tot i que aquí a Londres a vegades n'acabo necessitant un parell per posar-me al dia. Realment em costaria deixar el cafè!

    Perquè tal com dius hi ha cafès que acaben per ser matins, o migdiades o no només teus sinó també d'algú altre. Aniré passant pel bloc...

    Mar

    ResponElimina