dilluns, 5 de juliol de 2010


Ja no hi ha barques ni platges ni passejos d'estiu. Ja no hi ha mars. Només cervesa i tonelades de tabac, a una cuina repintada i vella, plena de fum i accents. Un demà una mica incert i un avui estretament surrealista


La llum és més taronja, més nigul que transparència.


I jo sumo bars argentins a trens express i em surten massa parades de metro i un barri tranquil, colors de Líbia i un regust francès, italià i família.


Tot per endavant i jo i tu, i una Calella de febrer em ve a la memòria, una Calella de màniga curta en ple hivern.


Ahir estimava i avui t'estimo.

1 comentari: