"L'art no afligeix ningú i els qui saben interessar-s'hi, rebran carícies i bona ocasió de poblar el país amb llur conversa. L'art és una cosa privada, l'artista el fa per a ell; una obra comprensible és un producte de periodista, i perquè en aquest moment em ve de gust de barrejar aquest monstre amb els colors a l’oli: tub de paper que imita el metall que es prem i vessa automàticament, odi, covardia, vilesa. L'artista, el poeta, audeix amb la metzina de la massa condensada en un cap de secció d'aquesta indústria, és feliç en ser injuriat: prova de la seva immutabilitat. L'autor, l'artista lloat pels diaris, constata la comprensió de la seva obra: miserable folre d'un abric d'utilitat pública; parracs que cobreixen la brutalitat, pixats que col·laboren a l'escalfor d'un animal que cova els baixos instints. Carn flasca i insípida que es multiplica amb l'ajut dels microbis tipogràfics."
-i litres de pintura damunt la taula, i elefants índis que esperen a demà-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada