diumenge, 18 d’octubre de 2009

enfiladissa

Llegia una pàgina en blanc amb tant de deteniment que sortien cabells de la pantalla.

Un rostre breu, i cabells, amunt, estripats, estiraganyats, enfilats com l'heura per els seus murs de fosc. Llepava pell lleu.

Una enfiladissa!!

Fóra verd, i d'un blau maragda de lluny, d'endins, de les puntes emboirades.

Satie és un dia de pluja. I avui el fred retalla el sol i s'amaga dins les ombres denses.

Quantes notes, partitures en bafles de saló amb colors de tarda. Un dinar que espera pacient als fogons.



...i aquesta olor intrèpida que es filtra per tots els porus de la sala i pels passadissos, i vola rebedor enllà, fins al pati verd i blau maragda, de lluny, d'endins, de les puntes emboirades.

1 comentari: