dilluns, 21 de setembre de 2009

setembre blau


Només fa poc dels dies abruptes i ja els recordo amb dolçor subtil arran de pell. No paro de guanyar-me. Salten llàgrimes de nostàlgia i alegria i catàstrofe i por i plenitud. Som un pas més endavant. Eix, vela, senyal o estrella, un nord on imanten caos. La vida pica l'ullet a cada revolt i això em conforta. Perdo la por. Llegeixo ulls de mar i sabem que tot perdura una mica més per sobre de nosaltres. Sóc en tots els dies, sóc d'un groc vivíssim i només som colors. A la conclusió de tot, a l'altra pàgina, una porta més enllà. No hi ha dubte ni naufragi. 
Recorro excarrers amb la memòria i reobro calaixos antics per pintar aromes de vells cafès. Se'ns ha fet tant evident allò que més pesa que ja no hi ha resistències. Sabem com lluitar per no tornar a caure. Es fa setembre i la inèrcia duu alegries. El blau sempre perdura.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada