Si contestessis.
Si pogués parlar un dia.
Mai és massa tard.

Painter song - Norah Jones

If I were a painter 
I would paint my reverie, 
If that's the only way for you to be with me. 


We'd be there together 
Just like we used to be, 
Underneath the swirling skies for all to see. 


And I'm dreaming of a place 
Where I could see your face 
And I think my brush would take me there 
But only... 


If I were a painter 
And could paint a memory,
I'd climb inside the swirling skies to be with you, 
I'd climb inside the skies to be with you. 

Del cel en davalla
una coneguda pluja
de records de dutxa.

Ara potser
una ploma antiga,
en concret segurament.
De tinta més sovint que negra,
blava. De traç aquós
que parlava tant sovint de tu de llum taronja.

Eres d'un blau captivador de nits,
d'una pau estranya,
d'un silenci intens i una remor
subtil que ofegava en museus i places.
Tenies tots els mots purs per tu,
enumerats com una llista interminable.

Tenies espirals i pàgines blanques
i la pell clara. Tanta llum
et jugava, i tot el que ha passat
hagueres sabut entendre-ho.

Passen els anys i el fimbreig de tu
m'inunda en poca tarda.
Altra vegada sóc en aquell portal de conte
allargant nits per no marxar-te.
Altra vegada recordo versos
de resseguir-te a flor de pell,
d'aquell alè finíssim que ens desxifrava l'espinada.

Recordo els teus oceans pacífics
en aquells moments d'hivern
com m'abraçaven i deduïen
batecs desacompassats per dintre.

Pretend like theres no world outside

La fotografia que m'encaixa més,
una finestra interior, 
un llençol de núvol, un nòrdic
i jo fent-me la sueca.


El regalim de l'esquena i també pits
per dins de l'objectiu.


I avui Banana Pancakes 
antiga i accelerada,
a un ritme de bossanova improvizat,
que us encantaria.


L'esbufec de la pau i també pena
per dins de l'enyor.

Què li passa a aquest més de maig silvestre, a aquesta primavera que em descarrila...

Els ulls tancats m'arrapen al món com una esgarrapada.

Quin sol aigualit aquest migdia d'herba i confusió.

Aquestes mirades d'anàlisis desenfocat que rodegen l'ombra.

Que m'esgoto d'escepticisme, com cada nota del teu nom. I d'altres lletres encara més intenses també, d'una veu extrema, massa inaccessible, d'una tendresa quasi casta.

I després sempre torna la guerra.

En memòria

Hacia un irte a ti misma te has marchado.
Te has convertido en mucho más que en verso,
en un fruto maduro, dulce y terso,
en un otoño suave y prolongado.

Y yo, desde mí mismo, he regresado,
con equipajes llenos de universo,
a la bondad del tiempo y al perverso
oficio de la muerte y su legado.

Quería ir hacia ti y me he olvidado.
La vida se descubre y se renombra,
el mundo de los vivos ha triunfado

y hay un sueño profundo que te asombra,
el recuerdo tranquilo que ha llenado
con un poco de luz tu propia sombra.




israel clarà

Matí, massa d'hora
fosc projector dins i fora,
son i stink langweilig.

Puede que mañana

medio beso me derrumbe

en tu cama fría.

La muntanya russa
esbufega enmig del drama
d'aixecar-se i caure.

Y soñar despierto,

o quizás la lluvia vista

tus párpados solo.

Poc a poc decreixo,

em faig nena i embrió,

després terra, boira. 

T'

Intermitentment
un sol cop per setmana,
amor de tardes.

S'ha acabat de ser contrabandistes

El meu país és tan petit que quan el sol se'n va a dormir

mai no està prou segur d'haver-lo vist.

Diuen les velles sàvies que és per això que torna.

Potser sí que exageren, i tant se val!

És així com m'agrada a mi, no en sabria dir res més.

Canto i sempre em sabré malalt d'amor pel meu país.

El meu país és tant petit que des de d'alt d'un campanar

sempre es pot veure el campanar veí.

Diuen que els poblets tenen por, tenen por de sentir-se sols,

tenen por de ser massa grans, tant se val!

És així com m'agrada a mi, 
no en sabria dir res més.

Canto i sempre em sabré

malalt d'amor pel meu país.

El meu país és tant petit 
que sempre cap dintre del cor

si és que la vida et porta 
lluny d'aquí.

I ens fem contrabandistes,

mentre no descobreixin

detectors pels secrets del cor.

I és així!

És així com m'agrada a mi, no en sabria dir res més.

Canto i sempre em sabré malalt d'amor pel meu país.

Un estiu de bessons eterns, profunds, sempre amb blau de fons, sempre. Bessons tendres, i mirada. Bessons lluny.


I malgrat tot, rera aquest llast dolorós hi ha un tu intens, un nosaltres abismal. Quina pau i quina platja. Quanta pintura ha de regalimar-nos encara entre els dits...


...i tot el que vindrà es condensa en minúscul, i esclatarà, ja ho veuràs. Quanta llum!

Dinky minute

Un últim minut. Un últim esforç, l'última trucada, l'últim petó, dinky toys, l'últim últim, última mirada, gest, carrer, l'últim segon, l'últim sempre, última última, només demano seixanta segons pel meu últim minut.


tic tac tic tac tic tac

koko

Tota la cadència d'avui condueix a aquesta tarda de galetes,
un record esborronador que tiba fins a aquella antiga
i tant coneguda sinfonia inacabada que tocàvem i ja ni ens és...

                                                                   i un regalim

                                                                                       rellisca

                                                                                             endins                                                                    

                                                                                                       i

                                                                        sóc vers i melodia.

I tanmateix la gent se'n va per sempre més,
deixant un regust amarg pels espais de l'ànima,
així aprenem que en viure anem morint
i ens corprèn que aquesta llei sigui tan certa.
Ai, amor, si per amor pogués fugir d'aquí
fins aquell meu paradís de ribes serenes,
tornaria a obrir amb plenitud les ales blanques del demà
per sempre més... per sempre més amb tu.

Així doncs, buido les maletes per a l'adéu,
desfaig els pobres cabdells que a la terra em lliguen,
viuré mirant-te els ulls, que solament
és en ells que puc gaudir del gest de viure.
Ai, amor, si per amor pogués tornar a sentir
la forta passió i la pell de tantes absències,
tornaria a obrir amb lenta plenitud les ales del demà
per sempre més... per sempre més amb tu.

Tot el que et dic no té sentit si sóc dempeus
però és clar com la llum del mar quan meno la barca,
jo vinc d'un món de gestes i naufragis
i m'agrada si el meu cant commou l'oratge.
Ai, amor, si per amor pogués deixar-ho tot,
cremant tots els meus ahirs per tornar a renéixer,
obriria amb lenta plenitud les ales blanques del demà
per sempre més... per sempre més amb tu

she's a killer queen

She keeps Moet et Chandon in a pretty cabinet
"Let them eat cake", she says just like Marie Antoinette
Building a remedy for Kruschev and Kennedy
At anytime an invitation you can't decline.

Caviar and cigarettes well versed in etiquette
extraordinarily nice.

She's a killer queen gunpowder, gelatine
Dynamite with a laser beam guaranteed to blow your mind (Anytime).

Recommended at the price insatiable in appetite. Wanna try?

To avoid complications she never kept the same address
In conversation she spoke just like a baroness
Met a man from China wWent down to Geisha Minor.

But then again incidentally if you're that way inclined

Perfume came naturally from Paris (naturally) for cars she couldn't care less
Fastidious and precise.

She's a killer queen gunpowder, gelatine
Dynamite with a laser beam guaranteed to blow your mind (Anytime).

Drop of a hat she's as willing as playful as a pussy cat
Then momentarily out of action temporarily out of gas
She'll absolutely drive you wild, wild...
She's out to get you 

She's a killer queen gunpowder, gelatine
Dynamite with a laser beam guaranteed to blow your mind (Anytime)

Recommended at the price insatiable in appetite. Wanna try?
You wanna try.

- un tè amb galetes
- fer cafè amb una nespresso, i olorar-lo molt a prop
- que canti un ocell enmig de la ciutat
- un rellotge aturat
- un nen petit rient
- conduir sol
- ...i acompanyat
- veure en directe aquell quadre que només havies vist en llibres
- el soroll d'onades
- i aquella cançó

Els Amics de les Arts - La merda se'ns menja ACORDS i LLETRA

La merda se'ns meja - Els Amics de les Arts - Acords i lletra

Sé prou bé,                                        RE

que puges a Verdaguer,                             SIm                            
i és que jo des de Joanic                          SOL
que no sé com posar-m'hi.                          LA 
I faig veure que                                   SOL LA RE
no t'he estat guardant seient,                     SIm
i així molt discretament                           SOL
aparto la maleta.                                  LA

Quan et veig passar.                               SOL LA RE
Ho tinc tot mil·limetrat.                          SIm 
Vas i dius: "està ocupat?"                         SOL
i segurament penses                                LA 

que sóc un passarell,                              SOL LA RE
però abans de ser a Bogatell                       SIm
potser ja t'he conveçut                            SOL
perquè fugis amb mi                                LA

i ho deixis tot.                                   SOL LA SIm 

Que no m'has dit, que no m’has dit                 RE
si em queda bé la barba.                           SOL
Que no m'has dit, que no m’has dit                 SIm RE
com ho tens per escapar-te amb mi.                 SOL
Que no m'has dit, que no m’has dit                 SIm RE
si vols que t'ensenyi un lloc on de nit és de nit. SOL SIm

Si vols que t'ensenyi un lloc on de nit és de nit. SOL LA RE 

I és que aquí la merda se'ns menja.                RE SIm LA SOL x2
I és que aquí ja no s'hi pot estar.                RE SIm LA SOL x2

Lalala lalalai...                                  RE SIm LA SOL x2

Compartir,                                         RE

pagar una hipoteca junts,                          SIm
maleir cada dilluns                                SOL
per haver allargat el diumenge.                    LA SOL LA

I comprovar                                        RE 
que París et queda bé                              SIm
i si plou no passa res,                            SOL
Quin sonat va inventar el paraigua?                LA SOL LA 

Que no t'he dit, que no t’he dit                   SIm RE
que Barcelona crema.                               SOL
Que no t'he dit, que no t’he dit                   SIm RE
que no és teva ni meva.                            SOL
Que no t'he dit, que no t’he dit                   SIm RE
que tot i no ser massa guapo sóc molt divertit.    SOL SIm

Que tot i no ser massa guapo sóc molt divertit.    SOL LA RE

I és que aquí la merda se'ns menja.                RE SIm LA SOL (x2)

I és que aquí ja no s'hi pot estar.                RE SIm LA SOL RE SIm

Ja no s’hi pot estar                               LA SOL

Lalala lalalai...                                  RE SIm LA SOL (etc)

Avui és el meu aniversari i us faig un ragal: Una altra ramesa d'acords. Amb aquests es pot tocar la cançó bastant bé, però potser algú podria donar la seva opinió, hi ha algun tros que falla.Visca els Amics!

MMiP

La Tarda molt intensa m' ha portat
aquest capvespre plàcid.
Reposo els ulls cansats
en l' ordre dels prestatges plens de llibres,
en l'ordre de la cambra.

Es fa fosc lentament, s' encenen llums,
i és més pausat el batec de la vida.

Estimo aquest silenci i aquesta hora
i més ara que em gronxa fins perdre'm
en el record de tu
que mai no m'abandona.

Tu has de ser cantant d'òpera!

Imagina't! Els llums brillants enfocant-te i tothom perplex, commocionat, deleitant-se de tu, de la teva veu. Les catifes vermelles, es escenaris i les limusines. Els fotògrafs. Els viatges amunt i avall, allà on vulguéssis. Totes les capitals d'Europa. Tothom voldria parlar amb tu, tothom t'aplaudiria i t'admiraria. Series l'enveja d'allà on anessis.

Una mena d'estrella. Un àngel.

Una musa.


...avui, després de 10 minuts d'aplaudiments i emocions, he entès tot el que em convidaves a viure. Gràcies.