Un estiu de bessons eterns, profunds, sempre amb blau de fons, sempre. Bessons tendres, i mirada. Bessons lluny.
I malgrat tot, rera aquest llast dolorós hi ha un tu intens, un nosaltres abismal. Quina pau i quina platja. Quanta pintura ha de regalimar-nos encara entre els dits...
...i tot el que vindrà es condensa en minúscul, i esclatarà, ja ho veuràs. Quanta llum!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada