dissabte, 3 de juliol del 2010


Un estiu de bessons eterns, profunds, sempre amb blau de fons, sempre. Bessons tendres, i mirada. Bessons lluny.


I malgrat tot, rera aquest llast dolorós hi ha un tu intens, un nosaltres abismal. Quina pau i quina platja. Quanta pintura ha de regalimar-nos encara entre els dits...


...i tot el que vindrà es condensa en minúscul, i esclatarà, ja ho veuràs. Quanta llum!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada