ah aquesta pluja d'estelles,
aquests centímetres cúbics que fan xarbotar la memòria de quan plovia sobre mullat i érem sovint cascada.
quin diluvi de pell arran de pell,
d'antigues flextes cos avall.
retruny de temps que explota.
quina pluja de fiblons i pedres dures,
de punys forts,
d'un profund ofec d'isòbares. Una asfíxia.
un deliri més que encén aquest mes de maig inflamable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada