Però
hi ha més enllà.
...absolutament sempre.
I potser qui espera, i potser un
Earl's Court com ahir i l'altre.
I torno a marxar i torno sempre. No hi ha límit, no hi ha mai treva.
On ets clatell daurat,
cuines de livingroom...
fujo un cop més per reafirmar-me, i no poso ceba a enlloc, qui sap si uns ous remenats damunt d'una torrada,
un suc de taronja
en algun matí dispers de nits de cafè de parís de
leicester.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada