Virginia Woolf és Baudelaire fusionat amb Beauvoir, un pintor del segon sexe, una escena de vida moderna...
En el fons saps que l'edifici és el que menys compta. Potser un enllaç, potser les nits o les mirades. Qui sap si la llum o petons i riures de matí a trenc d'andana.
I ara un no res i un amor omnipresent que xarbota per les comisures dels ulls i dels dits. Un amor més, un amor menys, i tardes d'hora de pintes de cervesa a la fresca fins a totes les hores de cada nit.
S'han acabat les pintes, no hi ha alcohol ni cabells daurats de clatell. Tot existeix encara, tot, però més lent, menys adrenalina, menys quadres de remoure estómacs, un Turner potser o fanàtics alemanys. I s'apaguen els colors. Tot existeix encara.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada