dimarts, 29 de desembre del 2009

Esberlo aigües

Sec així mig pacient, mig doctora. A la vora de la pluja, un te calent de grumolls sorrencs. Un terròs, dos terrossos d'un sucre massa moreno per prendre sola. La tempesta m'esquinça la pell, molt a poc a poc, fins i tot amb tendresa. I jo em diluvio endins, en una tassa d'absència, de tanta taronja i tant poca canyella.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada