dimecres, 7 d’octubre de 2009

amorodi de Chagall


Revisc inferns de massa tints vermells
en nits de plors i pors que van enlloc,
el bell París pintava cels de groc,
la resta jo, d'un llast de bruts rovells.

El broll de llum, l'esclat mig foll d'aquells
batecs d'instint: cremava tot al foc,
i sense mi set cents colors tampoc
em deien res, només antics cabells.

Revisc inferns i esborro clams d'esclaus.
Els cossos blancs respiren aire inert,
i enmig de mots, arrisco vida als daus.

Ara ho tinc tot, m'adormo en mans de verd,
romanc al fons, i a cada tarda incert,
un feix de mar, m'abisme als teus ulls blaus.

1 comentari: