allò que deixa el vent

2011-08-22T21:33:00.002+02:00

Allò que deixa el vent és, si t'hi pares a pensar, el record que persisteix de les coses. Allò que el vent no s'endugué, allò que perdura, allò que queda, allò que mai m'abandona, allò que carrego, com un remolc, per sempre. Sovint el vent m'ha deixat coses boniques, i l'altre sovint no. El vent deixa abraçades i deixa estigmes. Petons i lloses. Tot m'ha fet qui sóc.

En fi...

Allò que deixa el vent comença a pesar-me. No és que oblidi, és que cal estrenar cabàs de records de tan en tan. Ara és el moment. Començaré a existir i a emmagatzemar en alguna altra banda. Amb ulls nous.

Allò que deixa el vent seguirà acumulant, potser, alguna cançó d'èxit, d'aquestes a les que m'afanyo a treure'ls els acords. I poca cosa més.

Allò que deixa el vent queda com un pou de vida. Hi ha molt de dolor i de dubte. I un amor profund, que m'ha costat tan de comprendre.

2011-08-17T17:30:00.000+02:00

Si contestessis.
Si pogués parlar un dia.
Mai és massa tard.

2011-08-17T01:49:00.001+02:00

You make me crazy

Tardes interminables i vespres i nits,
de tensió, d'enyor.
De jerseis d'agost i tes de novembre.
Massa sofà i massa febre.

En aquestes hores m'endinso
en mons nous que seguiré de prop,
d'activisme i compromís.
De no acabar mai d'aprendre.

2011-08-16T14:54:00.001+02:00

Uns dies passen A cau d'orella
més lentament que els altres. repetim les mateixes
Són fugacíssims clares paraules.
aquells que em véns a veure; Torna la vida i torna
els altres mai no acaben. la dignitat, la força. (M.M.P)

Com l’assassí que torna al lloc del crim
havent perdut memòria i oblit
i en el llindar troba qui creia mort
i se’n fa esclau sense saber per què
i es torna gos, i li vetlla el casal
contra la mort, contra aquest lladre absent
que pot robar-li el preu del seu rescat:
així tornava jo al lloc de l’amor. (M.M.M)

Avui fa quatre anys

d'aquell estiu de Leman i Freddie,

de peus a l'aigua cristal·lina,

d'un plor espantat,

d'una crueltat innecessària.

Avui fa quatre anys mories

en una guerra de mesos,

i ningú entenia res i tothom es perdia

en aquella absència de fiblada,

que encara ens acompanya.

2011-08-15T20:17:00.003+02:00

2011-08-15T02:34:00.000+02:00

Alenada dolça,

a tots els sentits possibles

ets una carícia.

2011-08-14T18:57:00.000+02:00

Una petitona

joia per imaginar-te,

ulls tancats, com balles.

T'

2011-08-14T02:08:00.002+02:00

Si fossis aquí
Marxariem als estels
De qualsevol platja.

T'

2011-08-12T04:34:00.001+02:00

Tan de bo et trobés
Preciosa, en aquesta nit
On totes ets tu.

T'

2011-08-12T02:19:00.001+02:00

Un bri petit d'Aire
A barcelona però
Cap d'elles ets tu.

Olympia

2011-08-10T19:54:00.000+02:00

A woman

who loves a woman

is forever young.

2011-08-09T02:56:00.000+02:00

L'amor: aquell espai

buit que puc omplir de lletres

desig i pintures.

Olympia

2011-08-06T20:21:00.000+02:00

Olympia apareix com un somni de tu que puc fer amb les mans.

No parar mai de crear-te, no parar mai. Per tota la vida.

He fet tard,

...i aquesta és una llosa que em retrauré i em retrauran, sempre...

L'únic per aprendre del buit que deixes és el mateix buit, aquesta immensitat que regales per herència, per omplir-la de mots imatges. Omplo de tu les teles que et compartiria.

D'aquells de profunditats i d'astres, d'absoluts i d'entranyes. Fa patir la marea desbordant, el silenci corrosiu, el verí lentíssim. Fa dolor i fa vida i fa feliç. La mateixa absència que buida i omple. Quin premi tant gran saber que existeixes, saber que la vida m'ha deixat conèixer-te, i que per sempre seré una altra.

2011-08-03T18:07:00.001+02:00

Todo está en ti, porque ya nada existe
si no lo nombras tú sobre los sueños,
si no das existencia a un simple arpegio
de violines huyendo hacia el crepúsculo.
Porque ya nada soy si tú no habitas
entre nubes de páginas lluviosas,
y me regresas a Borges o a Ungaretti,
a escritores de luz sobre lo oscuro,
a poetas de labios y de beso;
porque si no es tu origen ya no es cierto
este todo que empieza sobre el aire
de algún libro olvidado y de la música,
que suena en los abismos de tu vida,
en el joven desierto de tu tacto.
En tu día infinito el sol ha muerto.
Todo está en el incierto de tus manos.

2011-08-03T16:18:00.000+02:00

T'imagino els ulls

clucs, respirant el regal

de cordes i veu.

2011-08-01T10:11:00.002+02:00

Guitarra que et canta
A l'ampit de la finestra
La nit feta cançons.

2011-07-31T16:59:00.000+02:00

Wilde a Barcelona

lectures recomanades

i al nord una platja.

2011-07-30T03:31:00.002+02:00

Se'm desdibuixa
per l'horitzó de pluja
la teva imatge,
però et mantinc ben viva
als dits i a la memòria.

Era ahir però ha de ser avui per la cançó

2011-07-27T00:25:00.001+02:00

Aquesta pluja que ho banya tot

treu de ses coses s´olor del món. Aquesta pluja no té un hivern, només té un dia un poc xerec. Tothom té defectes, jo encara t´enyor. Ningú no és perfecte, ja no te faré pus cançons. I avui som dimecres, també som dijous, jo sempre com sempre. Demà pintaré amb ses mans es meu sol de jugueta que té un satèl·lit solar i un solàrium d´estrelles. Demà pintaré as cel ras un segon domicili, semiaquàtic i deshabitat perquè m´estic tranformant en un amfibi.

2011-07-25T11:46:00.000+02:00

La rue assourdissante autour de moi hurlait.

Longue, mince, en grand deuil, douleur majestueuse,

Une femme passa, d'une main fastueuse

Soulevant, balançant le feston et l'ourlet;

Agile et noble, avec sa jambe de statue.

Moi, je buvais, crispé comme un extravagant,

Dans son oeil, ciel livide où germe l'ouragan,

La douceur qui fascine et le plaisir qui tue.

Un éclair... puis la nuit! - fugitive beauté

Dont le regard m'a fait soudainement renaître,

Ne te verrai-je plus que dans l'éternité?

Ailleurs, bien loin d'ici! trop tard! jamais peut-être!

Car j'ignore où tu fuis, tu ne sais où je vais,

Ô toi que j'eusse aimée, ô toi qui le savais!

2011-07-22T16:45:00.000+02:00

Deixaré enrere

divendres, ompliré nits

de cales i d'arbres.

2011-07-20T17:50:00.000+02:00

Cada traç i gota

d'aquest juliol abrupte

et recorda intensa.

Painter song - Norah Jones

2011-07-09T19:03:00.000+02:00

If I were a painter
I would paint my reverie,
If that's the only way for you to be with me.

We'd be there together
Just like we used to be,
Underneath the swirling skies for all to see.

And I'm dreaming of a place
Where I could see your face
And I think my brush would take me there
But only...

If I were a painter
And could paint a memory,
I'd climb inside the swirling skies to be with you,
I'd climb inside the skies to be with you.

2011-07-04T14:41:00.000+02:00

Del cel en davalla
una coneguda pluja
de records de dutxa.

2011-06-28T13:59:00.002+02:00

Primeres rascades

Millor junts

2011-06-23T08:47:00.000+02:00

Me quedo en cero,
espero, desespero.
Quedo te quiero.

JENNIFER - ELS CATARRES - ACORDS i LLETRA

2011-06-21T15:32:00.000+02:00

Avui comença l'estiu i aquesta és segurament la cançó de l'estiu. Encara no hi havia els acords penjats. Són molt senzills, però tenen alguna cosa amagada, si algú sap acabar de concretar que ho digui i es millorarà.

Estrofa: FA DO DO DO (x6)

Jo que sóc més català que les anxoves de l’Escala o els galets de Nadal,

jo que tinc una erecció quan pujo al Pedraforca o faig trekking per Montserrat,

jo que voto Convergència I que tinc somnis eròtics amb en Jordi Pujol,

jo que soc soci del Barça i no trago ni en pintura als Pericos de Sarrià,

jo que penso que en Serrat sempre ha estat un traïdor, al meu cotxe només sona Lluïs Llach,

jo que porto els Segadors com a politò del mòbil, la senyera al balcó.

Pas:

Jo que sempre he defensat els productes de la terra, FA SOL
ara me enamorat d’una “choni” de Castefa Lam SOL

Tornada:

Ohhh Jenifer,em tunnejaré el cotxe per tu,                          FA DO Lam SOL
ooohh Jenifer, anirem al Pont Aeri els dos junts,                 FA DO Lam SOL
i lluitarem pel nostre amor prohibit                                       FA DO Lam SOL
uooohh Jenifer.                                                                     FA SOL

Estrofa: FA DO DO DO (x6)

Jo que sóc més català, que el pi de les tres branques o que la guita de la Patum,
jo que sóc un gran entès de la cobla i la sardana, i el mundillu casteller,
jo que sempre m’he enganxat als serials de TV3 i als matins d’en Cuní,
jo que sóc més radical que el partit Mohamed Jordi en campanya electoral,
jo que sento devoció pel romesco i pels calçots, i el pa amb tomàquet sagrat,
jo vull veure en Joel Joan actuant als Pastorets, dirigit per en Benet i Jornet.

Pas:

Jo que sempre he defensat els productes de la terra, FA SOL
ara me enamorat d’una “choni” de Castefa Lam SOL

Tornada:

Les ments estretes ens intenten parar els peus,                 FA DO
repetir la història de Julieta i Romeu,                                   Lam SOL
que no veuen que el temps ens donarà la raó?,                  FA DO
l’amor és superior a tota por, a tot rencor,                           Lam SOL
i ens diuen que tenim el cor dividit,                                       FA DO
entre l’amor i el país, la pàtria contra el dessig.                   Lam SOL
Però jo no veig res pas, jo només veig el conjunt,               FA DO
i no hi ha força humana que ens impedeixi estar junts.       Lam SOL

Tornada final:

2011-06-20T11:06:00.000+02:00

Un negre de núvol de parets i sostre,

habitació densa i fosca.

Un tou amarg, indigerible.

Tants amors m'assetgen,

aquell blau de mirada infinita,

tots els oceans que em despullaven,

una mel, França, Anglaterra i cales

de la costa brava. Fins i tot

Àfrica. I sóc onada cansada

d'anar i venir massa lluny de l'abisme.

2011-06-20T11:05:00.000+02:00

Ara potser
una ploma antiga,
en concret segurament.
De tinta més sovint que negra,
blava. De traç aquós
que parlava tant sovint de tu de llum taronja.

Eres d'un blau captivador de nits,
d'una pau estranya,
d'un silenci intens i una remor
subtil que ofegava en museus i places.
Tenies tots els mots purs per tu,
enumerats com una llista interminable.

Tenies espirals i pàgines blanques
i la pell clara. Tanta llum
et jugava, i tot el que ha passat
hagueres sabut entendre-ho.

Passen els anys i el fimbreig de tu
m'inunda en poca tarda.
Altra vegada sóc en aquell portal de conte
allargant nits per no marxar-te.
Altra vegada recordo versos
de resseguir-te a flor de pell,
d'aquell alè finíssim que ens desxifrava l'espinada.

Recordo els teus oceans pacífics
en aquells moments d'hivern
com m'abraçaven i deduïen
batecs desacompassats per dintre.

Pretend like theres no world outside

2011-06-16T19:46:00.000+02:00

La fotografia que m'encaixa més,
una finestra interior,
un llençol de núvol, un nòrdic
i jo fent-me la sueca.

El regalim de l'esquena i també pits
per dins de l'objectiu.

I avui Banana Pancakes
antiga i accelerada,
a un ritme de bossanova improvizat,
que us encantaria.

L'esbufec de la pau i també pena
per dins de l'enyor.

anyway the wind blows...

2011-06-09T21:31:00.002+02:00

quieto parao, no te arrimes, ya son demasiados abriles
para tu amanecer desbocao, mejor que me olvides,
yo me quedo aquí a tender mi pena al sol
en la cuerda de tender desolación,
luego empezaré a coser tequieros en un papel
y a barrer el querer con los pelos de un pincel...

y en cuanto acabó de zurcir las heridas de
las noches mal dormidas llegué yo
y le llené de flores el jergón para los dos,
sin espinas, de colores, que se rieguen
cuando llore y cuando no, las sulfatamos
con nuestro sudor,
y me confesó, cuando quieras arrancamos que
en las líneas de la mano lo leyó,
que se acabó el que la quemara el sol,
pero se asustó, ¡como te retumba el pecho!,
tranqui, solo es mi maltrecho corazón,
que se encabrita cuando oye tu voz,

¿qué coño le pasara que ya no sale a volar?
¿tal vez le mojó las plumas el relente de la luna?
le volvió loca el sonío de las gotas de rocío
cuando empieza a clarear y aún no se ha dormío

y me enamoró, ya ves, aunque era un hada alada y
yo seguía siendo nada no importó,
eramos parte del mismo colchón
hasta que juró,"nos querremos mas que nadie
pa que no corra ni el aire entre tu y yo",
sentí que me iba faltando el calor,

le hizo un trato al colchón, con su espuma se forró
el corazón, que anoche era de piedra y al alba era
de mimbre que se dobla antes que partirse...

amaneció, la vi irse sonriendo, con lo puesto,
por la puerta del balcón, el pelo al viento
diciendome adiós, porque decidió
que ya estaba hasta las tetas de poetas de bragueta y revolcón,
de trovadores de contenedor...

2011-05-31T17:30:00.000+02:00

He perdut lletres de Troia i al recordar-les
se m'encomanaven cada vegada més
el cabells encara daurats,
el coll, els canells, aquell riure
innocent, aquesta mirada
perversa i seductora
que se'm clava al fons de l'ull
i oblida mots per fer-se estrella.

I també un bri de núvol,
alè dolç que ara encomanes.
Et difumines una mica dins d'aquest aire,
tant dona, tant nena,
tant fina. T'imagino la mirada
perdent-se al resseguir-te
la línia de l'esquena
amb la punta d'un dit tremolós.

Plou i em rento de tu,
m'empapes de dits i mirades
esbiaixades,
m'empapes de tarda de tempesa
...com un animal,
t'imagino els mugrons
afusellant, madurs,
els meus ulls,
porucs de tanta dona.

2011-05-23T13:51:00.000+02:00

Què li passa a aquest més de maig silvestre, a aquesta primavera que em descarrila...

Els ulls tancats m'arrapen al món com una esgarrapada.

Quin sol aigualit aquest migdia d'herba i confusió.

Aquestes mirades d'anàlisis desenfocat que rodegen l'ombra.

Que m'esgoto d'escepticisme, com cada nota del teu nom. I d'altres lletres encara més intenses també, d'una veu extrema, massa inaccessible, d'una tendresa quasi casta.

I després sempre torna la guerra.

2011-05-19T08:03:00.001+02:00

Em tremola la veu d'algun metro llunyà...
Em tremola el gest, el cor, la caiguda.

Potser una tempesta de maig.
Potser una brisa constant de color tortura.

Qui sap si mai.

...però aquest silenci...

En memòria

2011-05-18T18:10:00.001+02:00

Hacia un irte a ti misma te has marchado.
Te has convertido en mucho más que en verso,
en un fruto maduro, dulce y terso,
en un otoño suave y prolongado.

Y yo, desde mí mismo, he regresado,
con equipajes llenos de universo,
a la bondad del tiempo y al perverso
oficio de la muerte y su legado.

Quería ir hacia ti y me he olvidado.
La vida se descubre y se renombra,
el mundo de los vivos ha triunfado

y hay un sueño profundo que te asombra,
el recuerdo tranquilo que ha llenado
con un poco de luz tu propia sombra.

israel clarà

Davant el dolor dels altres.

2011-05-10T18:31:00.001+02:00

"A la vida moderna sembla normal apartar-se de les imatges que simplement ens provoquen malestar." "Què se sap de la guerra si no s'ha passat per aquesta tràgica experiència? Quina capacitat tenen les imatges per mostrar l'autèntic dolor que provoca un conflicte? Com responem al constant i creixent cabal de informació sobre l'agonia de la guerra?" "Hem de permetre que les imatges atroces es persegueixin perquè el patiment provocat per un conflicte armat és infinitament pitjor del que cap imatge pugui mostrar mai." "La imatge fotogràfica no pot ser la mera transparència del que ha succeït. Sempre serà la imatge que va triar algú; fotografiar és enquadrar i enquadrar és excloure." "Malgrat tot la càmera és l'ull de la història." "Actualment el coneixement de la guerra entre la gent que no l'ha viscut és producte sobretot de l'impacte d'aquestes imatges." "Malauradament part de la societat ha acabat per acostumar-se a digerir una bona dosi diària d'aquestes imatges, s'ha insensibilitzat davant l'horror i ha perdut la seva capacitat de rebel·lar-se." "Sovint s'acusa els mitjans de comunicació d'afegir dramatisme a aquests tràgics esdeveniments." "Ara resulta que ens indignem per la difusió de fotografies -d'aquelles que podríem qualificar com a dures i desagradables però reals com la mateixa guerra- quan en realitat hauríem d'indignar-nos per la nostra passivitat, que permet que els responsables d'aquestes atrocitats continuïn actuant impunement." "Caldrien milers d'imatges, milers de xiscles esgarrifosos i pudors insuportables, per fer-nos una idea de què suposa viure una guerra. Potser així començaríem a odiar-la i a desterrar-la del món." "No podem imaginar com n'és d'espantosa i aterradora la guerra, ni com es converteix en normalitat. No podem entendre-ho, ni tan sols imaginar-ho."

Susan Sontag, Davant el dolor dels altres. Barcelona: Proa, 2003.

2011-05-03T18:09:00.000+02:00

ah aquesta pluja d'estelles,
aquests centímetres cúbics que fan xarbotar la memòria de quan plovia sobre mullat i érem sovint cascada.

quin diluvi de pell arran de pell,
d'antigues flextes cos avall.
retruny de temps que explota.

quina pluja de fiblons i pedres dures,
de punys forts,
d'un profund ofec d'isòbares. Una asfíxia.

un deliri més que encén aquest mes de maig inflamable.

2011-01-20T11:28:00.000+01:00

Matí, massa d'hora
fosc projector dins i fora,
son i stink langweilig.

Puede que mañana

medio beso me derrumbe

en tu cama fría.

La muntanya russa
esbufega enmig del drama
d'aixecar-se i caure.

Y soñar despierto,

o quizás la lluvia vista

tus párpados solo.

Poc a poc decreixo,

em faig nena i embrió,

després terra, boira.

2010-12-21T18:32:00.000+01:00

Can't you see that it's just raining there ain't no need to go outside...
But baby, you hardly even notice when I try to show you this song is meant to keep you from doing what you're supposed to, like waking up too early, maybe we can sleep in. I'll make you banana pancakes pretend like it's the weekend now. And we could pretend it all the time. Can't you see that it's just raining there ain't no need to go outside.

But just maybe, halaka ukulele, mama made a baby, really don't mind the practice 'cause you're my little lady. Lady lady love me 'cause I love to lay here lazy. We could close the curtains pretend like there's no world outside. And we could pretend it all the time, can't you see that it's just raining, there ain't no need to go outside, ain't no need ain't no need mmm mmm, can't you see can't you see, rain all day and I don't mind.

The telephone is singing, ringing, it's too early, don't pick it up. We don't need to, we got everything we need right here and everything we need is enough. Just so easy when the whole world fits inside of your arms. Don't really need to pay attention to the alarm. Wake up slow, yeah wake up slow.

You hardly even notice when I try to show you this song is meant to keep you from doing what you're supposed to, like waking up too early maybe we can sleep in. I'll make you banana pancakes, pretend like it's the weekend now, and we could pretend it all the time. Can't you see that it's just raining there ain't no need to go outside. Ain't no need, ain't no need, rain all day and I really, really, really don't mind. Can't you see, can't you see, you gotta wake up slow.

2010-11-16T18:02:00.001+01:00

He somiat un vaixell altíssim blau blanc i vermell. Vent salat de mar i gent amb vestits vius i tots els sols de banda a banda de l'horitzó, de banda a banda d'esteles d'aigua.

Algunes illes creixien de cop i volta, verd maragda, blau migdia. I era Glasgow o Galway, i un port imaginari amb esquitxos de Nàpols, Cadaqués i conte.

Les tendes i caravanes marxaven a fer les voltes del món i planava arran de cases, castells i esglésies de totxos taronges i façanes victorianes.

Potser un neguit d'Estocolm, potser un record dels cristalls trasparents que abracen els carrerons d'intriga de cada Venècia. Tots els tints de Burano.

Potser un gat estirant-se a la tarda.

Potser cales d'escuma que no m'abandonen. I nudisme exòtic, i el sol plàcid dels estius damunt i dedins la pell.

T'

2010-11-16T17:18:00.002+01:00

Intermitentment
un sol cop per setmana,
amor de tardes.

Es teu focus a s'abisme

2010-11-11T20:54:00.000+01:00

Batiscafo monoplaça, es teu focus a s'abisme de ses aigües insondables, només tu les averigües.
Batiscafo socialista, redactant informe tràgic, camarada, maquinista a institut oceanogràfic.
Batiscafo solitari dus un ruting planetari.

Ratxes de sol atravessen blaus marins, ses algues tornen verdes i brillen ses estrelles, que ja s'ha fet de nit i es plàncton s'il·lumina i canten ses balenes a 30.000 quilòmetres d'aquí.
Ratxes de sol atravessen blaus marins, ses algues tornen verdes i brillen ses estrelles, que ja s'ha fet de nit i es plàncton s'il·lumina i canten ses sirenes aproximadament per no existir.

Batiscafo socialista, redactant informe tràgic, catedràtic Yuri Puscas a institut oceanogràfic.
Batiscafo katiuscas fas un atles visionari.

Filantropologia

2010-09-29T21:47:00.000+02:00

Filantropologia és un nou espai obert a tothom que tingui interès per l'Antropologia.

Filantropologia és altruisme. És per a tots. És compartir i donar.

Filantropologia és el nou blog, per penjar-hi pensaments, articles, treballs, resums i tot el que manufacturi en relació a la disciplina. El poc que fagi ha d'estar a les mans de tothom.

Filantropologia és a:

filantropologia.blogspot.com

S'ha acabat de ser contrabandistes

2010-09-11T17:24:00.001+02:00

El meu país és tan petit que quan el sol se'n va a dormir

mai no està prou segur d'haver-lo vist.

Diuen les velles sàvies que és per això que torna.

Potser sí que exageren, i tant se val!

És així com m'agrada a mi, no en sabria dir res més.

Canto i sempre em sabré malalt d'amor pel meu país.

El meu país és tant petit que des de d'alt d'un campanar

sempre es pot veure el campanar veí.

Diuen que els poblets tenen por, tenen por de sentir-se sols,

tenen por de ser massa grans, tant se val!

És així com m'agrada a mi,
no en sabria dir res més.

Canto i sempre em sabré

malalt d'amor pel meu país.

El meu país és tant petit
que sempre cap dintre del cor

si és que la vida et porta
lluny d'aquí.

I ens fem contrabandistes,

mentre no descobreixin

detectors pels secrets del cor.

I és així!

És així com m'agrada a mi, no en sabria dir res més.

Canto i sempre em sabré malalt d'amor pel meu país.

2010-08-15T19:23:00.001+02:00

Però hi ha més enllà.

...absolutament sempre.
I potser qui espera, i potser un Earl's Court com ahir i l'altre.

I torno a marxar i torno sempre. No hi ha límit, no hi ha mai treva.

On ets clatell daurat, cuines de livingroom...

fujo un cop més per reafirmar-me, i no poso ceba a enlloc, qui sap si uns ous remenats damunt d'una torrada, un suc de taronja

en algun matí dispers de nits de cafè de parís de leicester.

2010-08-04T09:12:00.000+02:00

Era una turista del carrer que jo vaig voler fotografiar, no era guapa crec que era eslava, crec que portava unes hores perduda dins del seu mapa.

Vaig convidar-la a fer un café com algú va fer quan jo era a Praga, però la conversa era impossible una mica freda. Vaig dibuixar-li el meu carrer, la plaça i el metro i el Tibidabo, però era inútil deia coses ben extranyes.

Diga'm com se diu un raig de sol, una platja deserta, el vent vora el mar, com se diu convido jo, com se diu ho sento però hauria de marxar.

Era la turista del cafè que jo vaig saber entretenir, ara més guapa, segur que era eslava, segur que naixia una cosa extranya entre nosaltres.

Vaig inspirar-me a improvitzar tota una mímica de gestos, tu ets aquí, cap amunt la ciutat s'acaba, si vols pujem aquest carrer i entendràs on és el mar, veuràs que no és tan gran la ciutat.

No sé on m'estic ficant, un altre cop aquest carrer, però els dos sabem que això ara ja no importa.

Diga'm com se diu un raig de sol, una platja deserta, el vent vora el mar, com se diu convido jo, com se diu ho sento però hauria de marxar.

Somriu quan jo li prenc la mà i sento que torno a improvitzar i ens donem un petó que acaba de matinada. Vaig ser feliç fins l'endemà, però ella no hi era al despertar i ara sóc jo qui és troba perdut en el seu mapa.

Diga'm com se diu un raig de sol, una platja deserta, el vent vora el mar, com se diu convido jo, com se diu ho sento però hauria de marxar.

no pinta res

2010-08-03T18:14:00.001+02:00

Virginia Woolf és Baudelaire fusionat amb Beauvoir, un pintor del segon sexe, una escena de vida moderna...

En el fons saps que l'edifici és el que menys compta. Potser un enllaç, potser les nits o les mirades. Qui sap si la llum o petons i riures de matí a trenc d'andana.

I ara un no res i un amor omnipresent que xarbota per les comisures dels ulls i dels dits. Un amor més, un amor menys, i tardes d'hora de pintes de cervesa a la fresca fins a totes les hores de cada nit.

S'han acabat les pintes, no hi ha alcohol ni cabells daurats de clatell. Tot existeix encara, tot, però més lent, menys adrenalina, menys quadres de remoure estómacs, un Turner potser o fanàtics alemanys. I s'apaguen els colors. Tot existeix encara.

the london scene

2010-07-22T00:59:00.004+02:00

I no es tracta de res més. Un esquirol de cap per avall, algun pícnic també. I poder-hi tornar sempre, a aquell piano incansable de tant de rock i punk i estables.

"No sé què va escriure Virginia Woolf d'aquests grans i vells parcs llindar entre presses. Potser res, potser tant sols a l'ombra. I es desencadenen nits i tardes davall d'un plataner centenari, un petit quadrat a reser d'aquestes tones d'asfalt d'allà a fora. Una nena que em prou feines camina cap a son pare i se li llança al coll. I jo em desperto d'un somni a Bloomsbury i avui torno a ser dona i arma d'amor, cada tarda és l'última, però l'endemà encara és més intensíssim"

Tot el ritme es mou a toc de park i a toc de tube, tot ficat enmig com una escala de milers de tons, amb el verd a una punta i l'hora punta a l'altre extrem. La precisió del gest, el compàs de la massa sincronitzada com un ramat d'abelles... i inevitablement brilla aquell llibret de dibuixos comprat a Bloomsbury que encara he d'encetar, i evidentment també aquell altre del pintor de la vida moderna, del mateix fluïr incandescent.

Homes

2010-07-15T22:26:00.000+02:00

Casa teva és allà on vulguis que sigui, allà on sentis. El vent tebi i gruixut d'aquí porta olor de sal de mar als matins i de prats humits i verds a les tardes. El parc amagat s'obre ciutat endins, tot com un regadiu d'artèries i venes, de focus també.

La casa pot ser Barons Court, es clar. Però potser també Warren, Drummond o algun pont penjat. La casa pot ser un piano més enmig del carrer, rient cançons inventades. O també oasi Beckenham o un est imaginari.

Casa teva també te la pots fer tu mateix, envoltada de Turners i Constables i viure en una Tate. Què importa el cartró si tinc cinquantamil patis de gespa i arbres centenaris?

Catalonia is not spain

2010-07-11T11:33:00.000+02:00

... i Londres també es vesteix d'independència.

és increïble el que aquesta gent que viu a l'estranger s'arriba a estimar el seu país.

Linòleum

2010-07-07T00:21:00.000+02:00

cosiu-me orelles de gat! Al cap, si us plau.

cosiu-me una cua també, al final de la columna vertebral.

cosiu-me bigotis...

doneu-me hormones gatunes que em creixi el pel fi i bigarrat!

Senyors tranquil

2010-07-06T01:09:00.001+02:00

cada cop que un fil estires mires sota el llit. t'agrada el nostre llit. he comprat un pastís. falten cortines acostumats a tanta llum. la pistola de joguina. com indis i cowboys avui t'has amagat. vaig estirant el fil, tot el que ja hem desendreçat, falten cadires també. i al país veí hi ha cinc senyors, n'hi ha que venen parets de colors. i a la tele surten cinc senyors d'un país de parets de colors.

vas ballant i despentines els teus cabells de mel, com guanyes somrient. tenim tanta gana avui, falten dissabtes, potser haurem de tornar a menjar xinès.

encara et queda nata als llavis. abans d'anar a dormir podriem endreçar, podriem fàcilment portar més mobles però s'ha tornat a fer de nit.

2010-07-05T01:43:00.000+02:00

Ja no hi ha barques ni platges ni passejos d'estiu. Ja no hi ha mars. Només cervesa i tonelades de tabac, a una cuina repintada i vella, plena de fum i accents. Un demà una mica incert i un avui estretament surrealista.

La llum és més taronja, més nigul que transparència.

I jo sumo bars argentins a trens express i em surten massa parades de metro i un barri tranquil, colors de Líbia i un regust francès, italià i família.

Tot per endavant i jo i tu, i una Calella de febrer em ve a la memòria, una Calella de màniga curta en ple hivern.

Ahir estimava i avui t'estimo.

2010-07-03T17:56:00.000+02:00

Un estiu de bessons eterns, profunds, sempre amb blau de fons, sempre. Bessons tendres, i mirada. Bessons lluny.

I malgrat tot, rera aquest llast dolorós hi ha un tu intens, un nosaltres abismal. Quina pau i quina platja. Quanta pintura ha de regalimar-nos encara entre els dits...

...i tot el que vindrà es condensa en minúscul, i esclatarà, ja ho veuràs. Quanta llum!

Dinky minute

2010-07-02T15:01:00.001+02:00

Un últim minut. Un últim esforç, l'última trucada, l'últim petó, dinky toys, l'últim últim, última mirada, gest, carrer, l'últim segon, l'últim sempre, última última, només demano seixanta segons pel meu últim minut.

tic tac tic tac tic tac

2010-06-28T13:14:00.001+02:00

Estelles de futur, en cada matí intenssíssim. Una guspira d'aire flambejat que llança blaus i verds maragda sobre qualsevol pati obert, de gespa fresquíssima. Potser un detall també d'antiga angoixa i un bri de dolor humit, amb alguna fulla perenne.

Els dies respiren nous rius, un Tàmesi ample que es torna sol i dibuixa noves tardes.

Més enllà d'aquests esqueixos de paraules en sanefa s'hi divisen grans esquerdes. Un retorn que és volta, que és arcaic i d'estrena alhora. Potser romandrà alguna tarda brillant, alguna carretera etèria de grans bandes sonores i escenes de curtmetratge. Potser pobles... però venen al galop sanglots de llum, capsetes voladores amb espais per abocar cada nou record, cada una de les nostres petjades. Diviso mars i vespres, passejades i totes les noves coses que esperen a conèixer-se.

Potser d'amor pintarem alguns ulls absolutament nostres, i d'entre sorres i grans àpats, les nits es succeïran lleugeres, dolces i tant viscudes, tant somriures... que sóc apenes el que sóc i prou, però t'acompanyo, però m'acompanyes.

2010-06-26T15:39:00.005+02:00

Viens, mon beau chat, sur mon coeur amoureux;

Retiens les griffes de ta patte,

Et laisse moi plonger dans tes beaux yeux,

Mêlés de métal et d'agate.

Lorsque mes doigts caressent à loisir

Ta tête et ton dos élastique,

Et que ma main s'enivre du plaisir

De palper ton corps électrique,

Je vois ma femme en esprit. Son regard,

Comme le tien, aimable bête

Profond et froid, coupe et fend comme un dard,

Et des pieds jusques à la tête,

Un air subtil, un dangereux parfum,

Nagent autour de son corps brun.

2010-06-25T18:55:00.001+02:00

"L'art no afligeix ningú i els qui saben interessar-s'hi, rebran carícies i bona ocasió de poblar el país amb llur conversa. L'art és una cosa privada, l'artista el fa per a ell; una obra comprensible és un producte de periodista, i perquè en aquest moment em ve de gust de barrejar aquest monstre amb els colors a l’oli: tub de paper que imita el metall que es prem i vessa automàticament, odi, covardia, vilesa. L'artista, el poeta, audeix amb la metzina de la massa condensada en un cap de secció d'aquesta indústria, és feliç en ser injuriat: prova de la seva immutabilitat. L'autor, l'artista lloat pels diaris, constata la comprensió de la seva obra: miserable folre d'un abric d'utilitat pública; parracs que cobreixen la brutalitat, pixats que col·laboren a l'escalfor d'un animal que cova els baixos instints. Carn flasca i insípida que es multiplica amb l'ajut dels microbis tipogràfics."

-i litres de pintura damunt la taula, i elefants índis que esperen a demà-

Els amics de les arts - Per mars i muntanyes - ACORDS i LLETRA

2010-06-23T11:52:00.003+02:00

Els amics de les arts - Per mars i muntanyes - ACORDS i LLETRA

Si del món tots els desitjos C9 G

en pogués triar un de sol                                          G      G/F#     Em7
jo voldria ser en Son Goku                                        C9     G
jo voldria ser un heroi.                                              D

Per poder anar amb núvol Kinton                              C9     G
tenir càpsules Hoi Poi   G      G/F#     Em7
i tocar-te les calcetes,   C9     G

comprovar que no ets un noi, que no ets un noi.   D
     C9 G x4

I anar a ca el Fullet Tortuga                                      C9    G
i entrenar-me pel torneig.                                         G     G/F#     Em7
Fer pels arbres ziga-zaga                                          C9    G
i al matí repartir llet.                                                 D

I que em surti el Kamehame, C9 G
i guanyar tots els dolents G G/F# Em7

perque dormis ben tranquila,                                    C9    G
i els dos siguem prou valents.                                  D

Per volar per mars i muntanyes                                C9     G

i per tot l'univers                                                       G     G/F#      Em7
intentant aconseguir                                                 Em7     D
la bola de drac.                                                         C9

(C9 G repetint)

Tota la cançó és puntejada. Sembla difícil el pas de G, G/F# i Em7, però l'acord G/F# és simplement un baix, un Fa# per arribar al Mim. Es pot eliminar el G/F# si cal.

Aquests són els acords:

C9 x32033 Em7 022033

G 320033 D xx0232

G/F# 220033

2010-06-22T08:38:00.001+02:00

"No se, y no me interesa saber, quién o que fue capaz de concedernos tal virtud y maldición, lo que me concierne es que nadie podrá aprender de su error, nuestro error.

¿Me arrepiento? No lo se. En el momento en que deseaste, o más bien deseamos, parecía una gran idea. Mientras yo tuve vida, si es que se le puede llamar así, viví incompleto. Más importante aún, tú, quién vivías por los dos, ya no vivirás. La naturaleza de las cosas fue rota y con su última acción será arreglada. Ahora tanto el retrato como tú, sólo se verán desgastados por el pasar del tiempo sin que ninguno de los dos se vea afectado por el otro.

Su cuerpo se ha quedado sin vida y yo ya casi regreso a mi forma original. Dejaré este bello contenedor, también es hora de irme…

El grito fue tan terrible en su agonía que los criados despertaron aterrorizados…"

2010-06-17T23:33:00.001+02:00

Projecte nou i llums de tu. Acció, tot el teu àmbit apassionant que m'espera. I menjaré cada lletra i cada esfera per buidar en alguna nit calenta d'alcohol i terrassa de bar a la fresca. M'endinso endins del teu misteri conegut, d'una palmera imaginària, d'un reflex embadalit de més i més i més. I glopades. Quants mantins transparents diviso en plena nit, quant d'aire dens per tot arreu. I algun bri de fred també, potser d'esquena. Brugit d'estiu a trenc d'orella. Un equinoci, una esquinçada definitiva enllà d'enyor. Quin espai divisa tots els esclats possibles, quanta nit continuarà innundant tants mots d'intensitat adscrita, que et gandulegen cada dia més?

koko

2010-06-09T17:13:00.002+02:00

2010-06-03T11:46:00.001+02:00

¿I si té la meva aparença física i el teu cervell?

2010-06-01T20:44:00.003+02:00

Tota la cadència d'avui condueix a aquesta tarda de galetes,
un record esborronador que tiba fins a aquella antiga
i tant coneguda sinfonia inacabada que tocàvem i ja ni ens és...

i un regalim

rellisca

endins

sóc vers i melodia.

2010-06-01T17:00:00.002+02:00

I avui que et puc fer una cançó

recordo quan vas arribar
amb el misteri dels senzills,
els ulls inquiets, el cos altiu;
i amb la rialla dels teus dits
vares omplir els meus acords
amb cada nota del teu nom, Laura.

M’és tan difícil recordar
quants escenaris han sentit
la nostra angoixa per l’avui,
la nostra joia pel demà...
A casa enmig de tants companys,
o a un trist exili mar enllà,
mai no ha mancat el teu alè, Laura.

I si l’atzar et porta lluny,
que els déus et guardin el camí,
que t’acompanyin els ocells,
que t’acaronin els estels;
i en un racó d’aquesta veu,
mentre la pugui fer sentir,
hi haurà amagat sempre el teu so, Laura.

2010-05-31T11:53:00.000+02:00

I tanmateix la gent se'n va per sempre més,
deixant un regust amarg pels espais de l'ànima,
així aprenem que en viure anem morint
i ens corprèn que aquesta llei sigui tan certa.
Ai, amor, si per amor pogués fugir d'aquí
fins aquell meu paradís de ribes serenes,
tornaria a obrir amb plenitud les ales blanques del demà
per sempre més... per sempre més amb tu.

Així doncs, buido les maletes per a l'adéu,
desfaig els pobres cabdells que a la terra em lliguen,
viuré mirant-te els ulls, que solament
és en ells que puc gaudir del gest de viure.
Ai, amor, si per amor pogués tornar a sentir
la forta passió i la pell de tantes absències,
tornaria a obrir amb lenta plenitud les ales del demà
per sempre més... per sempre més amb tu.

Tot el que et dic no té sentit si sóc dempeus
però és clar com la llum del mar quan meno la barca,
jo vinc d'un món de gestes i naufragis
i m'agrada si el meu cant commou l'oratge.
Ai, amor, si per amor pogués deixar-ho tot,
cremant tots els meus ahirs per tornar a renéixer,
obriria amb lenta plenitud les ales blanques del demà
per sempre més... per sempre més amb tu

l'aroma

2010-05-27T10:32:00.000+02:00

I allò que deixa el vent
és un llast de desastre,
de por i plor i un dolor interminable...

i si mires ensota,
totes les carreteres i músiques
i lletres i balls i taques de nit de color,

i empremtes infinites més endins del dins que imaginava tenir.

2010-05-26T10:04:00.001+02:00

Més shock que sang freda i posar noms a les coses en dies de descontrol és cometre el risc que aquest nom sobresaltat quedi per sempre. Per això avui no escric, només és un desgavell, un flaix caduc.

Treure’s de sobre aquesta màgia massa negra que assetja a cada mirada. I mig escric mots i mig els ploro. I aquells rajos violents de migdia? Ulls nous i pell neta. Merèixer-ho tot i el sol d’estiu penjant del braç i de la platja.

…molt al fons una espina rovellada recorda els ulls perduts i els que no he sabut, el miratge d’un vapor abstracte arran de gola. Pot néixer una sincera i profunda poesia d’aquella que fa segles que vaig deixar d’escriure.

I estimo les èpoques de viure intens, de ser llum ataronjada de tarda i finestra i llibres i te i galetes, i un antic Jack Johnson fluixet. Escriure la vivor de l’estiu lletra a lletra sense deixar res, i jo alguna vivor per poder regalar algun dia.

Llanço a les brases ardents el buit absurd, la solitud tòxica que mig he creat jo. ...i tornar a conèixer la cara més fantàstica de l’amor. Et queda bé a la mirada.

IS-SEE 9,36.

2010-05-19T11:31:00.000+02:00

Vinna & rannsóknar / PROJECT: SEEDS Sjálfboðaliðar í þessu verkefni verður hluti af 4. SEEDS alþjóðlegum photo maraþon í íslenskum fjármagns! Síðasta ár var mjög árangursríkt og við viljum halda áfram að skipuleggja þetta verkefni! Eitt af markmiðum okkar er að koma skilaboðum og vekja athygli á heimamönnum í gegnum myndir og myndir á meðan búðunum! Meginhugmynd og verkefni með verkefninu er þátttaka og þátttöku sjálfboðaliða í SEEDS Photo Marathon. SEEDS samræmingarstjórar (meðal þeim faglegu alþjóðlegum ljósmyndara) hafa undirbúið nokkrar mismunandi efni sem þátttakendum verður stöð færslur þeirra við samkeppni þá efni verður fyrst og fremst í tengslum við vinnu SEEDS: Umhverfi og alþjóðlegum skilningi. Þátttakendur þurfa að taka stafræna eigin myndavél og starf sitt helsta verður gert með því að ganga eða hjóla um allt í borginni og taka ljósmyndir á málefnum gefin; bestu myndum verður að vera valinn til að finna endanlega sýningu, sem verður síðasti þáttur verkefnisins. Það mun vera vistað á Tjarnarsalur á City Hall, einn af the heimsótt gallerí og vettvangur sýninga hér á landi. Við skulum vera reiðubúin til að ganga / hjóla, sveigjanlegur tímaáætlun (snemma morguns photo fundur, nótt mynda). A setu í nágrenni Reykjavíkur verður skipulagt. Við vonum að sjálfboðaliðar gera alvarlegt átak til að ná fram háu stigi vinna með upprunalegu hugmyndir, áhugaverð og skapandi árangur. Þetta verkefni mun sameina mismunandi verkefni innan Reykjavík sem tryggir daglega fjölbreytni og mismunandi reynslu fyrir sjálfboðaliða. Viðbótarupplýsingar um starfsemi fyrir okkur verður lögð áhersla á að halda í Reykjavík og opinber svæði þess lífleg og aðlaðandi og heillandi fyrir heimamenn og gesti. Verkefni geta falið í hús að mála til að ná graffiti tags, tiding upp opinber rými og andlit-lyfta borginni. Önnur starfsemi gæti falið okkur í nýju sjálfboðaliða stöð sem verður opnuð á þessu ári! Við gætum verið að aðstoða þar sem vel og gefur framlag okkar í þróun SEEDS sjálfboðaliðar starfsemi.

Vampire weekend - Mansard Roof

2010-05-14T17:35:00.000+02:00

I see a mansard roof through the trees
I see a salty message written in the eaves
The ground beneath my feet
The hot garbage and concrete
And now the tops of buildings, I can see them too.

The Argentines collapse in defeat
The admiralty surveys the remnants of the fleet
The ground beneath their feet
Is a nautically-mapped sheet
As thin as paper
While it slips away from view.

Ho confesso, he caigut en el pop-rock-indie-alternatiu i sí, m'agrada.

she's a killer queen

2010-05-06T10:00:00.003+02:00

She keeps Moet et Chandon in a pretty cabinet
"Let them eat cake", she says just like Marie Antoinette
Building a remedy for Kruschev and Kennedy
At anytime an invitation you can't decline.

Caviar and cigarettes well versed in etiquette
extraordinarily nice.

She's a killer queen gunpowder, gelatine
Dynamite with a laser beam guaranteed to blow your mind (Anytime).

Recommended at the price insatiable in appetite. Wanna try?

To avoid complications she never kept the same address
In conversation she spoke just like a baroness
Met a man from China wWent down to Geisha Minor.

But then again incidentally if you're that way inclined

Perfume came naturally from Paris (naturally) for cars she couldn't care less
Fastidious and precise.

She's a killer queen gunpowder, gelatine
Dynamite with a laser beam guaranteed to blow your mind (Anytime).

Drop of a hat she's as willing as playful as a pussy cat
Then momentarily out of action temporarily out of gas
She'll absolutely drive you wild, wild...
She's out to get you

She's a killer queen gunpowder, gelatine
Dynamite with a laser beam guaranteed to blow your mind (Anytime)

Recommended at the price insatiable in appetite. Wanna try?
You wanna try.

2010-05-05T17:30:00.000+02:00

- un tè amb galetes
- fer cafè amb una nespresso, i olorar-lo molt a prop
- que canti un ocell enmig de la ciutat
- un rellotge aturat
- un nen petit rient
- conduir sol
- ...i acompanyat
- veure en directe aquell quadre que només havies vist en llibres
- el soroll d'onades
- i aquella cançó

Els Amics de les Arts - La merda se'ns menja ACORDS i LLETRA

2010-05-05T17:12:00.004+02:00

La merda se'ns meja - Els Amics de les Arts - Acords i lletra

Sé prou bé, RE

que puges a Verdaguer,   SIm
i és que jo des de Joanic   SOL
que no sé com posar-m'hi.   LA
I faig veure que     SOL LA RE
no t'he estat guardant seient,   SIm
i així molt discretament   SOL
aparto la maleta. LA

Quan et veig passar.     SOL LA RE
Ho tinc tot mil·limetrat.   SIm
Vas i dius: "està ocupat?"   SOL
i segurament penses LA

que sóc un passarell,     SOL LA RE
però abans de ser a Bogatell   SIm
potser ja t'he conveçut   SOL
perquè fugis amb mi LA

i ho deixis tot. SOL LA SIm

Que no m'has dit, que no m’has dit RE
si em queda bé la barba.   SOL
Que no m'has dit, que no m’has dit   SIm RE
com ho tens per escapar-te amb mi.   SOL
Que no m'has dit, que no m’has dit   SIm RE
si vols que t'ensenyi un lloc on de nit és de nit. SOL SIm

Si vols que t'ensenyi un lloc on de nit és de nit. SOL LA RE

I és que aquí la merda se'ns menja. RE SIm LA SOL x2
I és que aquí ja no s'hi pot estar. RE SIm LA SOL x2

Lalala lalalai... RE SIm LA SOL x2

Compartir, RE

pagar una hipoteca junts,   SIm
maleir cada dilluns   SOL
per haver allargat el diumenge.   LA SOL LA

I comprovar RE
que París et queda bé   SIm
i si plou no passa res,   SOL
Quin sonat va inventar el paraigua?   LA SOL LA

Que no t'he dit, que no t’he dit SIm RE
que Barcelona crema.   SOL
Que no t'he dit, que no t’he dit SIm RE
que no és teva ni meva.   SOL
Que no t'he dit, que no t’he dit   SIm RE
que tot i no ser massa guapo sóc molt divertit. SOL SIm

Que tot i no ser massa guapo sóc molt divertit. SOL LA RE

I és que aquí la merda se'ns menja. RE SIm LA SOL (x2)

I és que aquí ja no s'hi pot estar. RE SIm LA SOL RE SIm

Ja no s’hi pot estar LA SOL

Lalala lalalai... RE SIm LA SOL (etc)

Avui és el meu aniversari i us faig un ragal: Una altra ramesa d'acords. Amb aquests es pot tocar la cançó bastant bé, però potser algú podria donar la seva opinió, hi ha algun tros que falla.Visca els Amics!

MMiP

2010-05-04T10:11:00.000+02:00

La Tarda molt intensa m' ha portat
aquest capvespre plàcid.
Reposo els ulls cansats
en l' ordre dels prestatges plens de llibres,
en l'ordre de la cambra.

Es fa fosc lentament, s' encenen llums,
i és més pausat el batec de la vida.

Estimo aquest silenci i aquesta hora
i més ara que em gronxa fins perdre'm
en el record de tu
que mai no m'abandona.

2010-02-27T01:31:00.000+01:00

Tu has de ser cantant d'òpera!

Imagina't! Els llums brillants enfocant-te i tothom perplex, commocionat, deleitant-se de tu, de la teva veu. Les catifes vermelles, es escenaris i les limusines. Els fotògrafs. Els viatges amunt i avall, allà on vulguéssis. Totes les capitals d'Europa. Tothom voldria parlar amb tu, tothom t'aplaudiria i t'admiraria. Series l'enveja d'allà on anessis.

Una mena d'estrella. Un àngel.

Una musa.

...avui, després de 10 minuts d'aplaudiments i emocions, he entès tot el que em convidaves a viure. Gràcies.

2010-02-22T19:20:00.000+01:00

Avui fa 1 mes.

...i recordo aquelles pluges fines, i les altres pluges, que venien de cop i volta entre el Boulevard Raspail i Buttes Chaumont. Corrien alguns paraigües i jo mirava enlaire, esperant aquella gota concreta,

la que havia de fer vessar el vas.

2010-01-25T19:34:00.001+01:00

"El meu espòs, el nostre pare, el nostre avi...
ha viscut una vida plena,
satisfet de l'àmplia família,
ha gaudit de la tècnica i de la música,
ha estat sempre creatiu i crític,
i ens ha estimat i s'ha fet estimar."

Gràcies per l'exemple avi.

L'adéu al cafè

2010-01-17T21:29:00.000+01:00

Aquell cafè dolç, un expresso intens, dur i apretat, compacte i sòlid. De matins rutinaris i dolços i intensos. Enganxós, desnatat i amb sacarina.

...mig cafè en dirien alguns. Un cafè de mitja tarda i migdiada plàcida. D'hores plàcides. De barnús. D'un dissabte. D'un dimecres.

I tots els altres cafès més o menys espessos, més o menys meus o teus, omplien la resta. Algun cafè fins i tot el pintava. Res igual.

Ara exprimeixo marcilla de màquina amb aquella màquina, la blanca i vermella també minimoka, que també s'encalla però que no deixa aquell regust dolç, d'un expresso intens, dur i apretat, compacte i sòlid. De matins rutinaris i dolços i intensos.

No existeix ja el cafè, el cafè amb llet banyera, en got o tassa.

Ha deixat d'existir el cafè, i crec que abandonaré tots els succedanis.

2010-01-15T20:17:00.000+01:00

Una persiana abaixada de algun local de la ciutat per el blanc diria que és de la penúltima cantonada de la rambla, al costat de la botiga d'ulleres...

Una persiana abaixada on insistentment s'hi ombren fulles d'un plataner adormit de la mateixa vorera...

Una persiana abaixada amb linies horitzontals rectes i uniformes...

Una persiana abaixada tacada...

Una persiana abaixada...

2010-01-05T21:18:00.002+01:00

Em demano a mi

Esberlo aigües

2009-12-29T13:49:00.000+01:00

Sec així mig pacient, mig doctora. A la vora de la pluja, un te calent de grumolls sorrencs. Un terròs, dos terrossos d'un sucre massa moreno per prendre sola. La tempesta m'esquinça la pell, molt a poc a poc, fins i tot amb tendresa. I jo em diluvio endins, en una tassa d'absència, de tanta taronja i tant poca canyella.

2009-12-28T16:57:00.001+01:00

Ara fa quatre anys. Una passejada de turó a turó, un vespre al cine, la sorra humida, el mar gelat als peus, chillida, una càmera analògica, atraccions antigues, cafè calent de matí, pizzeria subterrània, el verd del mar i un amor inconfessable.

Els amics de les arts - 4-3-3 - ACORDS i LLETRA

2009-12-02T17:27:00.004+01:00

4-3-3 - Els Amics de les Arts

Amb un bon onze inicial vull guanyar tres punts de glòria Mim DO

Per la porta principal entrar als annals de la història. SOL SI

I és que en temes de lligar bé que es pot perdre una lliga

si no està tot estudiat si la tàctica fa figa

De porter per parar els gols em posaré una cuirassa

per si d’entre naps i cols va i m’enduc una carbassa.

I una de defensa de quatre amb centrals ben contundents

la prudència i la paciència imperant en tot moment.

Si les coses van maldades penso plantar l’autobús, Lam RE Sim Mim DO

quatre frases mal comptades i que passin els minuts. DO SI (progressió SI LA SOL FA#)

Olelé, olalà, un shawarma amb tu és el millor que hi ha Mim DO SOL SI

Olelé, olalà, siusplau poco picante que no ho puc suportar. Mim DO SOL SI

I em reservo a la banqueta un parell de melodrames, Mim DO

fan a l’esquerra i la dreta, són els típics trencacames. SOL SI

I de quatre caixa o faixa, un accent agironat,

donaran joc les “V” baixes que m’esforço a remarcar.

I deixant-se caure a l’esquerra, pivot recuperador

Fixo la mirada a terra si la cosa va a pitjor.

De mitja punta fent boia, una cita intertextual,

Diré: “m’agrada en Paul Auster, és boníssim, tal i qual”.

I tota l’artilleria la concentraré al davant, Lam RE Sim Lam DO

a l’esquerra el Martin Códax provant d'evitar l’Orsai. DO SI (progressió SI LA SOL FA#)

Olelé, olalà, un shawarma amb tu és el millor que hi ha Mim DO SOL SI

Olelé, olalà, per anar a fer amb tu una copa em vull classificar. Mim DO SOL SI

Doncs també et deixaré caure que allà a Sant Miquel del Fai Mim DO

tinc caseta i que les taure i els aquari encaixem guai. SOL SI

I de carrilers per banda, somriures adolescents,

tant repetits, tant estudiats, tant entrenats digitalment.

I amb la meva gran jugada, quatre notes a unissò,

et faig cometre una falta, dius: “adoro els cantautors”.

Davanter centre amb olfacte, hi ha una arrencada explosiva,

Rematant centrada exacte si és que la centrada arriba...

-Nena, saps que tinc un grup? Toco a Els Amics de les Arts. Mim

-Què?

-Els Amics de les Arts.

-Un grup de què?

-Música.

-Ah.

-Sí, de música.

-És que jo el rock català...no..

-No...?

-No bueno és que...

-Que què?

-Que no és ben bé... no saps aquella que diu “ho sento mooolt”?

-Com?

-No res, tranquil·la, et porto a casa?

Olelé, olalà, un shawarma amb tu és el millor que hi ha Mim DO SOL SI

Olelé, olalà, demà hi ha la repesca i ho provarem d’arreglar.

Olelé, olalà, un shawarma amb tu és el millor que hi ha

Olelé, olalà, demà hi ha la repesca i ho provarem d’arreglar.

Els amics de les arts - L'home que treballa fent de gos - ACORDS i LLETRA

2009-12-02T13:08:00.010+01:00

Els amics de les arts - L'home que treballa fent de gos - ACORDS i LLETRA

MI 022100
LA9 X02200
DO#m 446654
SI 224442
SIm 224432
L’home que treballa de fent de gos a les festes infantils MI LA9 MI LA9 MI

treu la pols de la disfressa. LA9 MI LA9

Puja al seat panda atrotinat que avui quasi ni s’ha engegat MI LA9 MI LA9 MI

i no pot mai passar de quarta. LA9 MI LA9

Avui l’ha contractat una família benestant de la ciutat MI LA9 MI SI DO#m

que viu a la part alta. LA MI LA9

Para i fa 10 eurus de benzina que no en té pas per més. MI LA9 MI SI DO#m

I fa un vistaso a les revistes. LA9 SI

L‘home que treballa fent de gos a les festes infantils

aparcar sempre li costa.

I amb el temps que fa que fa de gos encara es posa nerviós,

truca i espera respota.

I romp a la festa amb un pastís cantant “cumpleaños feliz”,

i li va d’un pèl no caure.

Fa ninots a un globos de colors i una espasa d’Star Wars,

i un ós, i flors, i un dinosaure.

L’home que treballa fent de gos a les festes infantils

fa un senyal a la mestressa.

Que el convida a prendre un cafetó mentre li firma el teló

no troben tema de conversa.

Ella me l’agafa de la mà i el porta al quarto de planxar,

ell de lluny sent la mainada.

I fan l’amor d’una forma animal entre camises i xandalls,

mitjons, petons i americanes.

L’home que treballa fent de gos marxa com si fos famós FA#m SOL#m LA

mentre veu arribar el pare. MI

L’home que treballa fent de gos els fa feliços a tots, FA#m SOL#m LA

10 canalles i una mare. SI

L’home que treballa fent de gos a les festes infantils MI LA9 MI LA9 MI

no sap pas que coi li passa, LA9 MI LA9

gira els ulls cap al retrovisor, la dona abraça aquell senyor. MI LA9 MI SI DO#m

Amb l’amor ell no hi te traça. LA9 MI

Mitjons petons i americanes, i un ós I flors i un dinosaure DO#m SI MI

(es va repetint)

-----

Crec que enceto nova dèria. Les cançons amb acords de Els Amics de les Arts encara no estan penjades a internet. Algú haurà de fer-ho. El Marçal em va donar algun consell i crec que ara queda millor, mireu-vos els acords del principi per saber com es fan. Vindran més cançons!

Em trob amb mi tot sol i això em conforta

2009-12-02T09:22:00.000+01:00

-Torna a ser desembre
...i jo porugament pinto amb colors brillants tots els pous curulls, que vessen de mots negres.

Jo tem la nit, però la nit m'emporta
Ert, pels verals, vora la mar sutjosa;
En llum morent la cobla es sent, confosa,
Em trob amb mi, tot sol, i això em conforta.

Negres carbons esbossen la mar morta,

L'escàs pujol i la rosta pinosa,

Però jo hi veig una selva frondosa,

I en erm desert imagín una porta.

La fosca nit m'aparenta pissarra
I, com l'infant, hi dibuix rares testes,
Un món novell i el feu que el desig narra.

Me'n meravell, i tem? oh nit que afines

Astres i seny!?. La mar omples de vestes,

I una veu diu: «Plou sang a les codines».

J.V.Foix

Mart i nit

2009-11-29T03:46:00.000+01:00

Ja és una hora d'aquelles mig tard mig d'hora.

esforços per la coherència, però no se me n'escapa ni una. Mai se m'escapa res.

Mig missatges en codi, mig carretera i mitja nit sota el braç.
Un escafandre de mentida.

Cap aigua, cap prat verdíssim d'ulls negres.

I un rierol inquiet teixint endins un mar de mart i de nit..

Demà serà dilunes i jo el viuré amb més llum que sempre, amb més taronja que l'esbufec sonor de cada dutxa. Un doll.. aaaaaaaaaaargh! niiiiiit

M'adormo en semipau avui diumenge...

2009-11-25T16:54:00.000+01:00

Una sageta fulminant, la mort als dits. Em replego pells endins.

...ahir no hi havia rodes.

Em marejo i vomito.

Un excés de còlera, la supèrbia, l'angoixa i un dit als llavis que em demana pausa. Avui tinc ulls de núvol i peso gotes, i maragdes.

Accelero mots, mans i mirades. Dubto dubtes.
Els quaderns miraven fixament des de l'ombra i jo procurava ajeure'm als llençols d'un hivern verd taronja.

glop de tarda

2009-11-24T16:51:00.001+01:00

El foc m'atiava encara més a renéixer,
i he bufat cendres que ara em colguen.

No tinc dins ni fora, sols un clot on raure.

Petit somrís de comisura.
Ulls brillants d'amor, quina pau i quina guerra.

Els dies es faran prodigi i em menjaré pauses i llavis a dosis lentes, fins a morir-me.
Una nova tardor, com de coure, com de tendresa i nit i fulla. Els peus colgats pel tremolor implacable del fred, de tanta nit taronja,

foc antic que cuso maldestre a cada plec de pell.

la consistència dels buits

2009-11-23T15:56:00.000+01:00

El vent deixa un record de beure, una estela escassa, una ombra... cullo flors a les arcades de les places maragdes i callo més vent encara.
Alcohol descolorit, miratge antic, certesa absoluta del que fou. Hipnòsi potser encara.

Em bec el silenci a litres, a aires cúbics.

Una por a les escombraries, no hi ha cicle, no hi ha cicle ara, només potser una angoixa tènue, insistent.
un petit temor dins dels ulls... la imatge d'aquell ourobus monstruós, i enorme, la tornada, la serp vermella que m'indunda els porus d'una podridura aspre i sempre bruta.

Un regalim galta avall, pell avall, dits avall.

Els cicle és que no hi ha cicle, el cercle no encaixa enlloc, només en perdura l'ombra, un buit compacte i dur. Un buit corbat que pinto per dins de blau taronja i verd metàl·lic.

taronja de buit

2009-10-31T14:00:00.001+01:00

Tabula rasa, codis de mi que disparo a l'espai, en blanc, en un ataronjat concret, de sal i metres... una alenada enrere, de bocaterrosa. El terra és fred, abrasador, i no puc sortir-ne, no puc ni tant sols escombrar-me.

enfiladissa

2009-10-18T14:30:00.002+02:00

Llegia una pàgina en blanc amb tant de deteniment que sortien cabells de la pantalla.

Un rostre breu, i cabells, amunt, estripats, estiraganyats, enfilats com l'heura per els seus murs de fosc. Llepava pell lleu.

Una enfiladissa!!

Fóra verd, i d'un blau maragda de lluny, d'endins, de les puntes emboirades.

Satie és un dia de pluja. I avui el fred retalla el sol i s'amaga dins les ombres denses.

Quantes notes, partitures en bafles de saló amb colors de tarda. Un dinar que espera pacient als fogons.

...i aquesta olor intrèpida que es filtra per tots els porus de la sala i pels passadissos, i vola rebedor enllà, fins al pati verd i blau maragda, de lluny, d'endins, de les puntes emboirades.

amorodi de Chagall

2009-10-07T09:27:00.001+02:00

Revisc inferns de massa tints vermells
en nits de plors i pors que van enlloc,
el bell París pintava cels de gro,
la resta jo, d'un llast de bruts rovells.

El broll de llum, l'esclat mig foll d'aquells
batecs d'instint: cremava tot al foc,
i sense mi set cents clors tampoc
em deien res, només antics cabells.

Revisc inferns i esborro clams d'esclaus.
Els cossos blancs respiren aire inert,
i enmig de mots, arrisco vida als daus.

Ara ho tinc tot, m'adormo en mans de verd,
romanc al fons, i a cada tarda incert,
un feix de mar, m'abisme als teus ulls blaus.

tardes matinals

2009-10-04T17:34:00.001+02:00

Retorno a la nit. De fosc i fred sec. Llits desconeguts en repetits indrets. Olor de festa antiga i martini i cançons i teatres. Una taverna, la a, la b i la c. Llambordes ombrejades, quilòmetres de ressaca a casa i formigueig de son. Una altra olor, ara de collage més antic encara que tu, però que és tant teu perquè és meu. Em repasso algunes vides enrere i endecasíl·labo mots en pintures d'amor i odi. El demà serà d'un taronja intens, mig foll, mig coloma.

2009-09-25T08:01:00.001+02:00

setembre blau

2009-09-21T09:34:00.001+02:00

Només fa poc dels dies abruptes i ja els recordo amb dolçor subtil arran de pell. No paro de guanyar-me. Salten llàgrimes de nostàlgia i alegria i catàstrofe i por i plenitud. Som un pas més endavant. Eix, vela, senyal o estrella, un nord on imanten caos. La vida pica l'ullet a cada revolt i això em conforta. Perdo la por. Llegeixo ulls de mar i sabem que tot perdura una mica més per sobre de nosaltres. Sóc en tots els dies, sóc d'un groc vivíssim i només som colors. A la conclusió de tot, a l'altra pàgina, una porta més enllà. No hi ha dubte ni naufragi.
Recorro excarrers amb la memòria i reobro calaixos antics per pintar aromes de vells cafès. Se'ns ha fet tant evident allò que més pesa que ja no hi ha resistències. Sabem com lluitar per no tornar a caure. Es fa setembre i la inèrcia duu alegries. El blau sempre perdura.

Here comes the sun

2009-09-20T18:36:00.003+02:00

Només fa poc dels dies abruptes i ja els recordo amb dolçor subtil arran de pell. No paro de guanyar-me.

Tot està a punt de ploure, l'aire espera mut penjant d'un fil, immòbil. Els segons s'estiren en aquesta pausa llarga i tot és més groc i equilibri. A punt, ara? Sí? Encara una quietud més encara. Només brams i trons, un lladruc. Vent brut esclafa ombra i tensa. Asfixia subtil. Un cafè fred inquiet a l'ampit de la finestra.

I no vol ploure... un ocell, trons i trons i trons i em desespero.

Plou.

"Here comes the sun. Here comes the sun.
And I say "it's allright"
Little darling, it's been a long, cold lonely winter
Little darling, it feels like years since it's been here."

2009-09-18T11:52:00.001+02:00

Delata el pols,
els ulls, i l'estómac.
Fimbrejo cadenes de vint-i-set tonalitats
com d'una paleta brillant,
o exploto,
cordes tenses.

Estiro mans
i dedico alguna sinuositat als mobles que em rodegen.
Sóc ploma,
i ritmes que es refreguen.

Un cicle de ciclons blaus i verds,
molt més taronja que pena.
Molt més maragda.
I torno a cantar.

2009-09-18T09:35:00.001+02:00

I un dia que te sobren vitamines, sa casa i sa teulada tan intenses,
s'al·lota s'entretén amb una planta i deixa sa terrassa com sa Terra.
Canvies s'aigua de sa cadernera i bufes perquè volin ses clovelles
i deixes que una verge primavera inundi tots es metres cúbics que has pagat amb sa hipoteca.

T'estim, jo volia fer un reggae, t'estim, crec que això és més un vals,
redunden aquestes paraules damunt tot lo que hem fornicat.

Les quatre i es carrer se posa en marxa, s'estressen que fan tard les dependentes
i baixes que tens hora a en Buades, li diràs que en es costat el 3 i que a damunt es 4.
I escures una cuina de tres dies i agranes passadissos de cent metres
i gastes mil durets en es Caprabo i deixes sa gelera més decenta.

T'estim, jo volia fer un reggae, t'estim, crec que això és més un vals,
redunden aquestes paraules damunt tot lo que hem fornicat.

je déjeune toujours d'air, de roc, de charbons, de fer

2009-09-17T12:37:00.006+02:00

La pluie est couverte du zeste.

L'orage gris a goût d'orange,

le bleu de citron étrange,

et moi, je bois a petits gestes

le jus de mes gouttes de fange.

Songsofwindsinpeace

2009-09-17T11:29:00.005+02:00

summercat-billiethevision/vivalavida-coldplay/angels-robbiewilliams/wonderwall-oasis/herecomesthesun-georgeharrison/theboxer-paulsimon/thenIkissedher-beachboys/isthislove-bobmarley/don'tworrybehappy-bobbymcferrin/blackbird-beatles/rockyracoon-beatles/accidentallyinlove-countingcrows/gracekelly-mika/mistersandman-chetatkins&emmylouharris/somebodytolove-queen/doyouremember-jackjohnson/neverknow-jackjohnson/killingmesoftly-arethafranklin/santeria-sublime/billiejean-michaeljackson/amessagetoyourudy-specials/wishyouwerehere-pinkfloyd/mybabyjustcaresforme-ninasimone/fornoone-beatles/herethereandeverywhere-beatles/summertime-georgegershwin/dontstopmenow-queen/destiny-lennykravitz/bettertogether-jackjohnson/
Ineedmoresongsofwindsinpeace